Personatges carnavalescos de l'Esparriot i la Mandonguera

Gelida

Dels diversos costums carnavalescos, el més vinculat a la fàbrica Guarro, a causa de la massiva participació del seu personal, era sens dubte l'Esparriot i la Mandonguera. Aquests personatges, creats per la mentalitat popular, prenien vida el mateix diumenge de Carnaval: dos homes, un disfressat de dona, vestits amb la indumentària especial que els caracteritzava, es lligaven a les cames picarols o una esquella, a fi que, en passar pels carrers amb la comparsa de nois i noies, el soroll i l'estridència de la comitiva fos més intens.

No s'acabava el soroll amb una sola colla, sinó que en sortien dues, ja que a finals del segle passat el poble estava pràcticament dividit en dos partits. Tant és així, que dins de la mateixa fàbrica els treballadors d'una banda amb prou feines es parlaven amb els de l'altra. Cada bàndol, doncs, feia sortir la seva colla d'Esparriot i Mandonguera.

D'aquí naixia el costum anomenat el Dansot, festa celebrada el Dijous Gras en la qual participaven tots els treballadors d'aquesta indústria. A fi que hi poguessin participar més plenament, el ball es concedia mitja hora o tres quarts d'hora de festa.

En aquesta festa, el jovent del poble baixava amb torxes o teies enceses que prèviament havien anat a buscar al bosc de can Torrent de les Oliveres, i en arribar a la fàbrica, s'ajuntaven amb tot el personal que els esperava. Un cop hi eren tots, s'agafaven de les mans els uns amb els altres, formant una llarga cua i donant voltes pels edificis i jardins, cantant i ballant. Quan, a causa de l'estretor de l'edifici, el que anava davant es trobava amb el que anava al darrere de tot, s'enllaçaven l'un amb l'altre i, formant com una espècie de sardana, començaven a fer voltes vertiginosament.

La lletra de les cançons que cantaven i que ha estat possible recuperar deia:

“... A la torre xica / a la torre gran / n’hi ha una Pepa / que l’estimen tant./ Aixequeu el peu jovent, / jovent de la galindaina / jovent de l’alegrament...”

Bona part de la gent del poble i fins i tot de l'altra fàbrica (el Molí Nou i La Gelidense) baixaven a la fàbrica expressament per a veure el Dansot. Les noies que hi prenien part, en veure's contemplades per la gent, tenien una altra cançó que deia:

“... som papereres del paper doble / i murmurades, murmurades / murmurades i mirades per aquests badocs...”

Un altre costum carnavalesc era que un home del poble es cobrís tot el cos amb greix i, després, es col·loqués dins una bóta plena de plomes de gallina i pollastre, procurant que tot el cos quedés ben cobert. Dos altres homes portaven la bóta, simulant portar-la a casa d'algun boter. Quan trobaven algú pel carrer, deixaven la bóta a terra i feien com si s'eixuguessin la suor, instant que aprofitava l'home dins la bóta per posar-se dret i espantar la gent movent-se com un ocell que intenta volar.