La devoció de la Mare de Déu de la Pietat, la més arrelada a la parròquia de Torroella, es remunta com a mínim al segle XVII, ja que es trobaria a l’inici de la construcció de la nova església parroquial de Sant Salvador de Torroella. La imatge originària de la Pietat (actualment desapareguda) també seria d’aquesta època; no anterior al segle XVII, segons Joan Serra Vilaró. Així mateix, hi ha constància d’una llegenda sobre la troballa de la imatge, que s’emmarca en el patró de la majoria de marededéus trobades. Als seus inicis, la capella de la Pietat dins el temple parroquial tenia priors propis.
En aquest context d’arrelada devoció popular s’entén l’episodi que es va esdevenir el 1854 quan, amb motiu d’un brot de còlera, Torroella va fer un vot de poble a la Verge de la Pietat i li aixecà aquest pedró-oratori en agraïment per haver deslliurat la parròquia d’aquesta malaltia. Aquest any el còlera feia estralls a pobles de l’entorn com Manresa o Súria. Des d’aquesta data el vot de poble s’ha renovat cada any. L’emplaçament actual del pedró no és l’originari, ja que a finals del segle XIX fou col·locat en aquest punt per fer-lo més avinent des de la carretera.
Per la Guerra Civil de 1939 la imatge de la Pietat que hi havia a l’oratori fou destruïda. El 26 d’agost de 1940 fou reposada una imatge nova, igual com també es va fer amb la de l’església parroquial. La del pedró fou sufragada per Àngela Cort Barri, natural de Cardona i feligresa de Torroella. Actualment el vot de poble es fa el dilluns següent de la festa major, celebrada l’últim cap de setmana d’agost, i es demana a la Verge protecció davant les epidèmies i altres malvestats (CAPSADA; DUARRI; LLOBET, 2010: 99).
