Aquesta pedrera ha estat considerada un dels punts d'abastiment de pedra per la construcció de la catedral de Vic, en època medieval. Aquestes foren explotades de forma més o menys sistemàtica durant l'època moderna, fins que l'agotament va facilita l'abandonament precipitat de moltes explotacions, quan molts explotadors no estaven en condicions tècniques i/o econòmiques- de mantenir-les per diversos motius. Els impactes associats a la presència d'activitats extractives són diversos i perduren al llarg del temps. A grans trets es documenta una desaparició o pèrdua important de superfície de sistemes naturals en la zona extractiva, i la seva eliminació directa; així com un impacte visual important i altres impactes associats a les infraestructures pròpies de l'activitat. El segle passat, amb les nombrosos innovacions tècniques adquirides al llarg del temps, va facilitar l'explotació sistemàtica de diversos jaciments. Abans de l'aprovació de la Llei 12/81, l'explotador no estava obligat a restaurar l'àrea afectada i quan l'explotació exhauria el seu valor econòmic, simplement s'abandonava. Aquest fet, junt a una reducció de la població també van propiciar l'oblit d'aquests espais.
