Passatge Sant Martí Begues

    Baix Llobregat
    Passatge Sant Martí, números 11-15 i 12-16
    375

    Coordenades:

    41.3334
    1.92191
    409789
    4576329
    08020-416
    Patrimoni immoble
    Conjunt arquitectònic
    Modern
    Contemporani
    Modernisme
    Noucentisme
    Popular
    XVIII
    Bo
    Legal
    Text refós de la normativa urbanística del PGOU (desembre de 2007)
    Fàcil
    Residencial
    Privada
    Varis propietaris
    Oriol Vilanova

    Carrer conformat pels habitatges situats als números que van de l'11 al 15 i del 12 al 16, alineats a banda i banda del passatge de Sant Martí. Es tracta d'edificis que presenten característiques arquitectòniques diverses, fruit de l'evolució urbanística del nucli, però que mantenen la cohesió històrica del carrer. D'aquesta manera cal esmentar la casa situada al número 15, coneguda com a "Cal Jan", de planta rectangular amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal, d'estil modernista. D'aquest immoble destaca la decoració deL PARAMENT de la façana principal, feta a partir de franges alternes de falsos maons, uns de superfície plana i uns en relleu. Les obertures estan disposades simètricament, situant-se al centre de la planta baixa el portal d'entrada, flanquejat a cada banda per una finestra. Aquestes tres obertures estan coronades en un arc deprimit convex. Sobre la porta d'entrada hi ha una línia horitzontal que separa els dos pisos, sota la qual hi ha una línia de decoració en rajoles. A nivell de primer pis, o golfes, tres finestres coronades en arc de mig punt, la central més elevada que les laterals. Destaca, per últim, la línia de cornisa sota el ràfec de la teulada, decorada amb trencadís de ceràmica.
    La casa situada al número 12, coneguda com a "Cal Porrós", és un immoble d'estil noucentista, de planta quadrada amb planta baixa, pis i terrat. Presenta les obertures ordenades simètricament a la façana principal, amb la porta d'entrada situada al centre de la planta baixa, flanquejada per una finestra rectangular a cada costat. Aquestes obertures no presenten decoració ni marc de cap tipus. A nivell del primer pis, la finestra central presenta un balcó amb barana de ferro forjat. Aquesta finestra i cada una de les que té a banda i banda presenta un marc emmotllurat amb un revestiment de color gris blavós que contrasta, així, amb el color blanc de la superfície de la façana. Corona l'edifici un frontis horitzontal que alterna quatre paraments separats per pilastres, decorats amb rombes rebaixats en els mateixos paraments, del mateix color blanc que la resta de la superfície.
    Per últim cal destacar, com a edifici singular d'aquest passatge, el situat als números 14-16, que és, de fet, la masia original a partir de la qual creix posteriorment tot el passatge. És un edifici de planta rectangular, molt allargada, amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta ha estat compartimentada en diversos habitatges, fruit de la fragmentació de la propietat que s'ha donat en moments diferents de la seva història. D'estil popular, presenta una composició arquitectònica a la façana en què les obertures estan ordenades simètricament, de tal manera que els tres habitatges que la componen tenen, a la planta baixa, el portal d'entrada d'arc rebaixat, i una finestra rectangular amb reixa de ferro forjat a l'esquerra de cada portal. A nivell de primer pis, hi ha una finestra rectangular situada simètricament sobre cada una de les obertures de la planta baixa, cinc en total, presentant, les tres del centre de la façana, balcó amb barana de ferro forjat. Totes les obertures de l'edifici estan emmarcades amb un marc de color marró, que contrasta amb el color blanc de la superfície de la resta de la façana.

    El passatge de Sant Martí és l'origen del barri de Begues conegut com a Raval de Sant Martí. Segons Xavier Parellada (veure bibliografia), aquest sector de Begues és possiblement el nucli més antic de tot el municipi, format a partir de les parcel·lacions fetes al segle XVIII pel fill cabaler de Can Romagosa, el qual havia obtingut les terres de la Tenda (veure fitxa 328). Anteriorment, sembla que aquesta zona s'anomenava raval de Cal Ferrer, tal i com consta esmentat al salpàs de l'any 1880).

    PARELLADA, Xavier (2009): "Història dels Masos de Begues". Inèdit.