Passatge del Jardiner
Sant Cugat del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Passatge estret i particular en origen que és representatiu de la ciutat-jardí creada en aquest indret a principis del segle XX. Era formada per xalets d'estil eclèctic i destinada bàsicament a estiuejants barcelonins. El passatge va des de l'avinguda Ramon Escayola fins a la rambla del Jardí, travessant l'avinguda Joan Borràs. Fou construït per accedir a diverses parcel·les urbanitzades de l'antiga finca de la masia de Can Llunell.
Les tanques que donen al passatge són baixes i tenen vegetació. Quan es va construir el passatge els automòbils encara no s'havien generalitzat, per això l'amplada de la via és molt estreta i esglaonada en algunes parts.
La majoria de les tanques de les parcel·les corresponen a la tipologia de Joan Borràs, típica d'aquesta zona. És un tipus de tanca sorgida amb motiu de la urbanització promoguda per Borràs arran de la parcel·lació de la finca de Can Llunell. La tanca està realitzada amb conglomerat de Sant Llorenç, de color vermellós, procedent de la pedrera de la mina Berta, situada entre Valldoreix i el Papiol. És rematada amb una filera de maó en pla. Els pilastrons són fets de maó i la serralleria és d'acer pintat. El mur de la tanca pot fer de mur de contenció de terres en parcel·les amb desnivell.
Història
El municipi de Sant Cugat del Vallès ha estat des del darrer quart del segle XIX una ciutat d’estiueig per a ciutadans procedents de Barcelona i els pobles del seu voltant que posteriorment hi van ser agregats. Les primeres construccions per a estiuejants es van fer a redós de la carretera de Gràcia, a tocar del nucli històric de Sant Cugat, passada la riera de Can Mora.
Posteriorment, es va urbanitzar Valldoreix, on existien des d’època medieval algunes edificacions històriques com el Castell de Canals i l’església de Sant Cebrià de Valldoreix. En època moderna les masies van jugar un paper important en el desenvolupament territorial i agrícola de Valldoreix, amb una predominància del cultiu de la vinya. Però l’arribada de la fil·loxera va ocasionar la mort dels ceps i aquests hagueren de ser arrancats.
A la dècada de 1910 en els antics camps s'hi va començar a construir una ciutat jardí, amb un seguit de xalets que anaven destinats tant a estiuejants com a residents. L’existència d’una estació dels Ferrocarrils de la Generalitat va facilitar l’arribada de la població.
Bibliografia
Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.
