Possible jaciment d'època ibèrica situat en una zona elevada a la confluència de la serra de la Sala i la serra de Costafreda, en un punt amb excel·lents vistes en totes direccions. Aquest terreny d'inclinacions suaus és ocupat actualment per un petit camp i, a la part més alta, comença un altre vessant ocupat per un bosc jove. En aquesta part alta, entre la vegetació s'hi observen pedres de possibles enderrocs. Hi ha constància que en aquest indret, després dels incendis de la dècada de 1990 que feien practicable la prospecció visual en superfície, s'hi van recollir alguns fragments de ceràmica ibèrica molt rodada de cocció oxidant i també de pasta de sandvitx. Les poques dades conegudes fan pensar en algun tipus d'assentament de caràcter indeterminat d'època ibèrica, que no hauria deixat restes constructives aèries; tal vegada una estació de vigilància, de comunicació, un refugi de pastors o un santuari. Cal dir que 800 m a l'oest hi trobem l'antic nucli de la Sala, que inclou un important mas d'origen alt-medieval i l'església romànica de la Mare de Déu de la Sala.
