Parc natural del Montseny

Gualba

El Parc comprén part dels termes municipals d'Aiguafreda, Arbúcies, Breda, El Brull, Campins, Cànoves i Samalús, Figaró-Montmany, Fogars de Montclús, La Garriga, Gualba, Montseny, Riells del Montseny, Sant Esteve de Palautordera, Sant Feliu de Buixalleu, Sant Pere de Vilamajor, Seva, Tagamanent i Viladrau.
El punt més elevat del parc és el Turó de l'Home, de 1.706,7 metres.
Geològicament, el massís del Montseny s'estructura en dues parts ben diferenciades: d'una banda, el sòcol, compost pels materials més antics (entre 550 i 300 milions d'anys) i format per roques ígnies i metamòrfiques; d'altra banda, la cobertora, constituïda fonamentalment per roques sedimentàries dipositades durant les eres geològiques mesozoica i cenozoica, és a dir, des de fa uns 300 milions d'anys fins avui en dia.

Les diferències d'humitat i temperatura expliquen la vegetació que es desenvolupa al Montseny. A manera d'estatges, i a la vegada que es guanya en alçada, es reprodueixen les formacions vegetals característiques de la mediterrània a les parts baixes (alzinars, suredes i pinedes), de la muntanya mitjana plujosa més amunt ( alzinar muntanyenc i rouredes), d'ambients centreeuropeus per sobre dels 1.000 m ( fagedes i avetoses) i, fins i tot, d'ambients subalpins als cims ( matollars i prats culminals).

La confluència d'aquests factors en un relleu abrupte, solcat de torrents i cingleres, dóna com a resultat una extraordinària varietat d'hàbitats. Nombroses espècies, provinents del sud o del nord, s'arreceren als diversos ambients de la muntanya. Espècies relictuals i exemplars aïllats que habiten el Montseny l'últim racó on establir-se, com la dròsera, l'herba de Sant Segimon o la genciana groga, entre altres, confereixen un alt valor ecològic a aquestes contrades.

En estreta relació amb la distribució de la vegetació, la fauna montsenyenca es caracteritza també per l'existència d'espècies típiques de terres centreeuropees a les zones altes del massís i per la fauna pròpia d'ambients mediterranis més meridionals a les parts baixes. La coincidència d'aquests dos grans grups en un espai relativament reduït es deu al fet que un gran nombre d'espècies hi troben les condicions adients per a desenvolupar-se. Com a mostra d'aquesta extraordinària diversitat, només cal dir que s'han citat al voltant de 270 espècies de vertebrats. El caràcter boscós del Montseny determina en gran manera la fauna que l'habita. A l'alzinar es troben el senglar, la guineu, la geneta o la rata cellarda entre els mamífers més coneguts; l'astor, el gaig o el pit-roig entre les aus més comunes, i diversos tipus d'amfibis, rèptils i peixos.

El que li confereix un caràcter més singular a la fauna, però, són les espècies d'influència centreeuropea, que sovint resten aïllades, com és el cas de la granota roja, el tritó del Montseny, única espècie de vertebrat endèmica de Catalunya, o la musaranya d'aigua. Altres espècies de distribució típicament centreeuropea són la llebre, el liró, el grasset de muntanya, el pinsà borroner, el llangardaix verd i l'escurçó.

El Montseny, enlairat entre les planes de les comarques del Vallès, Osona i la Selva, es presenta com un bloc muntanyós de perfil característic i altiu, visible des de molts indrets de Catalunya i conegut arreu per la bellesa dels seus paisatges. Precisament, el nom del massís, que prové del llatí Mont Signus (mont senyal), palesa la fisonomia del seu relleu. Trobem:

Boscos mediterranis
Boscos centreeuropeus
Prats i landes
Rius i rierols
Tarteres, esqueis i penya-segats
Conreus i erms