Ubicació
Coordenades:
Classificació
Decret 328/1992 de 14 de desembre, d’aprovació del PEIN. DOGC 1714 d’1 de març de 1993
Descripció
El Parc del Montegre i el Corredor és un espai amb un gran interès paisatgístic, biològic i cultural, que a més de Pineda de Mar, està integrat pels municipis de Tordera, Sant Iscle de Vallalta, Sant Cebrià de Vallalta, Fogars de la Selva, Palafolls, Mataró, Dosrius, Arenys de Munt, Vilalba Sasserra, Vallgorguina, Llinars del Vallès i Sant Celoni.
La superfície de Pineda de Mar inclosa dins del parc està situada al nord-oest del municipi. A la part més oriental, tenim una petita zona que correspon al Turó de Montpalau, continua més a l’oest amb una porció del bosc de can Gibert que queda delimitat per l’obertura de carrers i urbanitzacions del turó de Llevant i el turó de Migjorn. El Bagueny de can Carreres amb els Aiguals, el sot de Sant Andreu, el collet i el sector de migdia del turó de Sant Andreu amb el turó de la Punta de Garbí, són el bloc més compacte protegit de Pineda de Mar.
El clima és del tipus subhumit, amb variacions notables que mostren dues zones climàtiques força diferenciades: les terres de l’interior orientades cap al Vallès són més fredes i humides, amb un caràcter més del tipus continental. En canvi, els vessants orientats cap a marina, són més secs i les temperatures són més suaus. La meteorologia influeix doncs en el substrat geològic.
Aquest substrat geològic està format per un cos granític travessat per roques filonianes. A la part més alta del Montnegre hi destaca una llesca de material metamòrfic molt resistent a l’erosió. Això fa que el Montnegre sigui sens cap dubte, molt més abrupte. Si bé aquest parc presenta dues zones climàtiques ben definides, degut a la seva orientació Vallès-marina, el vessant del municipi de Pineda de Mar és més sec i amb temperatures més suaus i per tant, les rieres i sots, són de règim majoritàriament esporàdic, amb baixades sobtades en temps de pluges. El sector protegit constitueix un conjunt muntanyenc compacte i continua, de relleu més aviat suau i en gran part modelat en algun moment de la història per l’activitat humana.
Les formacions arbòries més esteses són l’alzinar i les suredes, afavorides per la indústria associada al suro, i també com a matèria carburant en el cas de l’alzina. També hi ha pi pinyer, que ocupen fàcilment territoris abans conreats per la vinya i posteriorment abandonats a partir de la fil·loxera. Destaquen a les obagues, les avellanedes.
La varietat d’ambients propicia la presència de fauna, diversa i abundant, que en els indrets on la massa forestal és més densa i conservada afavoreix la presència d'espècies de caràcter forestal. El mamífer més gran és el senglar, sense depredador i el segueix el cabirol i la guilla. També hi ha geneta, fagina, toixó, mostela, esquirol, i un gran nombre d’aus que van des dels rapinyaires, el picot verd, o el gaig. Mentre que en els ambients més humits, en els sots i altres fondalades properes a l’aigua, prosperen una gran varietat d’invertebrats i amfibis.
Història
El PEIN o Pla Especial d’Interès Natural, és l’instrument de planificació de nivell superior que estructura el sistema d’espais protegits de Catalunya i integra aquest sistema dins del conjunt del territori, ja que és alhora un pla territorial sectorial enquadrat dins del Pla territorial de Catalunya (1995). Els seus objectius fonamentals són, per una banda la de donar una protecció bàsica a aquests espais, i per l’altra establir un sistema d’espais naturals protegits representatius de la riquesa paisatgística i la diversitat biològica de Catalunya.
El Parc del Montnegre i el Corredor fou creat l’any 1989 (DOCG núm. 1.300 d’1 de juny de 1990). L’any 1992 fou inclòs en el Pla d’Espais d’Interès Natural (DOGC núm. 1.714 d’1 de març de 1993) i posteriorment inclòs segons la Directiva Europea a la xarxa Natura 2000 (DOGC núm. 4735 de 6 d’octubre de 2006).
L’any 2009 es creà una base de dades referent a les localitats de flora d'interès de conservació especial, que ha estat actualitzada periòdicament a partir de les prospeccions i el treball de camp.
Entre els anys 2015 i 2020 es realitzà un aixecament cartogràfic a escala 1:10.000 dels hàbitats CORINE i dels hàbitats d'interès comunitari (HIC) del parc, incloent-hi l’àrea proposada per a l’ampliació del Parc a partir del nou Pla Especial, amb un total de 17.457,52 ha. El resultat fou l’establiment de 17 hàbitats d’interès comunitari (HIC), 10 a la cobertura de polígons i 17 a la de punts; d'aquests 17, tres són prioritaris.
Pineda de Mar és un dels tretze municipis que formen part del Parc Natural del Montnegre i el Corredor, amb 73,22 ha. que corresponen a la part nord-occidental del municipi.
Aquest parc està situat a la Serralada Litoral entre les comarques del Maresme i del Vallès Oriental amb una extensió de 15.010 ha. Està integrat per dos conjunts muntanyosos que tenen el punt de contacte al coll de Collsacreu. Al sud, el Corredor, amb un relleu suau i coronat a 657 m. pel santuari que duu el seu nom. Al nord hi ha el Montnegre, més abrupte amb altituds màximes de 758,01 m. al turó Gros i de 760,30 m. al turó d’en Vives.
La partió entre els dos massissos queda determinada per les rieres de Vallgorguina i d’Arenys. La mar Mediterrània i la depressió vallesana limiten longitudinalment el parc, i la riera d’Argentona i la Tordera ho fan transversalment.
Bibliografia
AA.VV. (2009). Rutes de patrimoni arquitectònic. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona.
AA.VV. (2008). Rutes de flora i fauna. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona.
ALZINA i BILBENY, Pere. Catàleg de vertebrats del Parc del Montnegre i el Corredor.
CARRERAS, Jordi; FERRÉ, Albert (2011). Cartografia digital dels Hàbitats CORINE elementals i dels Hàbitats d’Interès Comunitari dels Parcs Naturals gestionats per la Generalitat de Catalunya, a escala detallada (1:10.000). Document metodològic del Projecte. Diputació de Barcelona.
CARRERAS, Jordi; FERRÉ, Albert; VIGO, J. (2015). Manual dels hàbitats de Catalunya. 2a edició. 8 volums. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya.
GUARDIOLA, Moisès; JOVER, M.; GUTIÉRREZ, Cèsar (2007). Compendi d’addiccions a la flora de la serralada litoral catalana (porció compresa entre els rius Besòs i Tordera), de Pere Montserrat. L’Atzavara, 15:147-164. Museu de Mataró.
GUTIÉRREZ. Cèsar; CARRERAS, Jordi; FERRÉ, Albert (2020). Cartografia digital dels hàbitats CORINE i dels hàbitats d’interès comunitari del parc del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona – Universitat de Barcelona.
GUTIÉRREZ I PEREARNAU, C. (2003). "Aplicació del pla de conservació de la flora vascular al Parc del Montnegre i el Corredor", a IV Trobada d’Estudiosos del Montnegre i el Corredor, pp. 61-65. Parc del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona.
GUTIÉRREZ I PEREARNAU, C. (2009). Memòria de la digitalització de la cartografia de la flora vascular del pla de conservació del parc. Parc del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona.
IGME. (1983). MAPA GEOLÓGICO DE España. 1/50.000. Blanes. 365. Ministerio de Industria y Energía. Servicio de publicaciones. Madrid.
LUNA, Gonçal (2005). Guia del parc del Montenegre i el Corredor; Col·lecció Guies dels parcs, núm. 4. Diputació de Barcelona.
MINUARTIA, estudis ambientals (2001). Estudi de base per a la revisió del Pla Especial del Parc Natural del Montnegre i el Corredor. Medi físic i fauna.
