Parc Natural del Garraf

Avinyonet del Penedès

El paisatge que es pot contemplar al parc natural del Garraf dins el terme d'Avinyonet del Penedès és totalment original, diferent i únic a tot el Principat. Els relleus són baixos i de cims arrodonits; les valls, profundes i de vessants escarpats, i les parets rocoses, de color gris blanquinós. Es tracta d'un territori eminentment rocós i agressiu, amb nombroses cavitats subterrànies formades per l'acció de l'aigua sobre la pedra calcària. El relleu està solcat per rieres seques encaixades entre el rocam, conegudes com a fondos. Els cim més alt dintre el terme municipal és el Puig de la Mola. La pedra calcària és la què compon gairebé la totalitat del massís, la qual, en contacte amb l'aigua i l'aire, ha facilitat, per fenòmens de dissolució, la formació dels processos anomenats càrstics: és a dir, coves, avencs, dolines i rasclers. La situació prop de la costa determina un clima típicament mediterrani: pluges a la primavera i la tardor, escasses però torrencials, i temperatures suaus; hiverns temperats i estius calorosos i eixuts. Bona part del Garraf ens ofereix un paisatge mediterrani meridional. La vegetació que el caracteritza és un matollar dens d'un a tres metres d'alçària on dominen el garric i el llentiscle i on creixen el margalló, el càrritx i altres espècies de procedència africana, i cap endins, en els fondos o valls tancats, com el de Santa Susanna, un domini de la vegetació integrada per fragments d'alzinar, amb la vegetació típica associada (el boix, la roja, el lligabosc o el marfull) i pinedes de pi blanc, la majoria dels quals han estat afectats pels incendis forestals i avui es troben en procés de regeneració. Respecte de la fauna, s'ha de tenir en compte que les dures condicions ambientals del massís (forta insolació, manca d'aigua, escassa vegetació i relleu molt abrupte) han seleccionat molt les espècies que s'hi han establert i, per tant, han donat interès a l'original fauna que hi viu. Així, hi trobem la serp verda, la serp de ferradura, la tortuga, el còlit negre, el còlit ros, la merla blava, la fagina, el conill, la guineu i el teixó. Les basses constitueixen punts clau per a la vida de moltes d'elles, sobretot per a les que troben en la presència de l'aigua el lligall irrefutable del seu cicle vital, com els amfibis i molts invertebrats. El gran desenvolupament del sistema càrstic –existència de coves i avencs en abundor– ha afavorit la presència d'animals cavernícoles, alguns dels quals són espècies úniques al món. En el transcurs del treball de camp s'ha trobat un exemplar de tortuga de l'espècie "testudo hermanni", habitual a la zona (foto 3).