Segons Josep-Vicenç Mestre, "Molt a prop de l'antic camí carreter que comunicava el nucli antic d'Òdena amb el Raval d'Aguilera, quan aquest creuava la riera de Sant Miquel i en un dels seus marges, fins a finals del segle XX brollaven dues deus naturals conegudes com les fonts de Sant Miquel, en referència a la riera del mateix nom.
Poc a poc es van reduir a una única font envoltada de figueres i vegetació on encara hi
anaven els odonencs de finals del segle passat a berenar. També es coneixia com la font
de Can Quel tot recordant la proximitat a l'antic cafè i sala de ball que hi havia a l'altre
costat de la carretera de Manresa. La Font de Sant Miquel va donar nom fins i tot al mas
de la Font, aixecat dins la finca coneguda com lo Forn de la Calç.
Malauradament i coincidint amb la urbanització de l'actual barri, la construcció d'un pont
sobre la riera i l'abocament de runes i terres, els horts, els pous i la font van desaparèixer
definitivament i únicament va quedar el record del nom de la font aplicat aleshores al barri que es va construir a redós de l'antic mas i la riera. Durant la festa major de 1991 es va inaugurar la plaça de la Font i posteriorment l'onze de juny de 2005 es va inaugurar l'actual parc de la Font. Ara el barri de la Font torna a ser un barri amb font, tot i que el ferro fos ha substituït l'antiga deu natural"
