Parc Agrari

Santa Coloma de Cervelló

Ja en època romana la vall baixa del Llobregat fou reconeguda com a via de comunicació privilegiada cap a i des del Pla de Barcelona, importància que continuà durant l'edat mitjana.
Les primeres descripcions sistemàtiques del paisatge de la zona són del segle XVIII, a partir de les respostes de pobles com Molins o Sant Feliu al qüestionari de Francisco de Zamora. Gràcies a aquest qüestionari se sap que part del fons de la vall estava ocupat per sorrals, i que hi havia freqüents inundacions, tot i que hi havia zones on emparrar les vinyes i obtenir-hi raïm en fresc o vi grec.
A la segona meitat del s. XVIII, la construcció del "camino recto" derivat del decret de Carles III de 1761 representà un canvi de primer ordre en el paisatge, amb la implantació del traçat de la N-II (comunicant Madrid amb la Jonquera) i l'aparició del pont de Molins de Rei.
Però segurament un dels canvis més significatius fou la inauguració el 1819 del canal de la Infanta Carlota, al marge esquerre del riu. A final del segle XIX, a la zona regada pel canal de l'esquerra ja s'hi havien imposat els fruiters de regadiu.
L'arribada l'any 1854 de la línia de tren al marge esquerre va comportar comptar amb un excel·lent mecanisme d'exportació i, també, de transport eficient a Barcelona.
Al seu torn, l'any 1858 fou inaugurat inicialment (de forma definitiva, el 1885) el canal de la Dreta del Llobregat. Aquest canal té 14 km, i va de Sant Vicenç dels Horts al Prat de Llobregat. Els conflictes entre el canal de la dreta i l'esquerra es van estendre durant anys, però a inicis del segle XX l'explotació agrícola ja era un fet a ambdós costats. Juntament amb la importància de l'agricultura, al segle XIX i, sobretot a començaments del XX, s'implanta la indústria a la zona, cosa que provocà canvis paisatgístics importants. En aquest procés s'inclou la creació de la colònia Güell, la cripta de la qual (obra d'Antoni Gaudí) ha estat declarada patrimoni de la Humanitat.