Panteó de la Família Bassachs o Panteó dels Berguedans Il·lustres
Berga

    Berguedà
    Nucli urbà
    Emplaçament
    Cementiri municipal; sota la serra de Casampons, entre la 1411 i el passeig de la vila de Casserres.

    Coordenades:

    42.10384
    1.85851
    405618
    4661936
    Número de fitxa
    08022 - 43
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Historicista
    Segle
    XX
    Any
    1925
    Emili Porta i Galobart
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Restringit
    Religiós
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Berga, plaça Sant Pere, 1
    Autoria de la fitxa
    Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.

    És una construcció aïllada, de pedra, de planta circular (utilitzant l'estructura clàssica romana) amb soterrani. Una cúpula cobreix tota la planta i aquesta és coronada per una creu al vèrtex. Els elements decoratius són propiament còpia d'elements romànics (arcs de mig punt, capitells, columnes, etc.) i així, la porta del panteó ja reprodueix l'esquema típic d'una portalada romànica; amb arcs de mig punt en degradació recolzats en capitells (decorats amb bestiari medieval) que s'assenten sobre fines columnes i bases decorades. Dues arquivoltes són decorades amb temes de l'Antic Testament i els signes del zodiac. A les dovelles centrals hi ha representat Déu beneïnt el Sol i la Lluna. La porta, de vidre amb ferro forjat, té també decoracions geomètriques que imiten les portes romàniques. A l'arc hi ha esculpit, en relleu, el nom de la família Bassachs. Tota la portada és coronada per 18 pinacles de pedra. La resta del panteó està decorat amb arcs cecs (típics del primer romànic català) i figures de l'Antic Testament. L'interior s'il·lumina amb 4 obertures coronades per arcs de mig punt sostinguts per petites columnetes de marbre. A la part posterior de la construcció hi ha la finestra coronella amb 3 arcs i les representacions, dins d'uns escuts, dels 4 elements (aigua, terra, aire i foc). També cal destacar les figures dels 4 Evangelistes fets amb ferro forjat que decoren la part superior de la porta.

    El panteó fou encarregat per Salvador Fuster i Teixidor per tal que en ell hi repossessin els membres de la família Bassachs. Als anys 1990, l'Ajuntament de Berga el va habilitar com a Panteó dels Berguedans Il·lustres, i en ell hi repossen les despulles dels berguedans així considerats.

    BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: "L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX", L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 120-121.
    ROSSINYOL i LOCUVICHE, Josep M.: "Cementiris: recinte per als morts o recinte per a la vida eterna?", L'Erol, 38, tardor 1992, pàgs. 42-44.