Palau dels Peguera
Berga
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
És una mansió d'aparença senyorial que es troba al mig de Berga. El pas del temps l'ha modificat enormement, però conserva encara traces de la seva antigor. La façana és construïda amb un aparell de carreus grossos ben treballats, arrodonits en els cantons, que formen un encoixinat. Hi ha força obertures. A la planta baixa hom hi pot veure dues portes: una d'adovellada (totalment malmesa) i una amb llinda. Els dos primers pisos presenten quatre grans balconades amb llinda. Els del primer pis emmarquen un escut nobiliari en molt mal estat de conservació. Al tercer pis hi ha una renglera de 4 finestres monolítiques amb un arc de mig punt que podrien correspondre als més antics de la façana.
Es fa difícil de precisar si aquest era el veritable Palau dels Peguera, però des de fa força temps es denomina així.
Història
Les referències directes a aquest edifici són molt escasses. Sembla que els Peguera van obtenir de Ramon Berenguer IV, com a agraïment per la seva aportació a la conquesta de Tortosa, un feu que comprenia Berga i una part del Berguedà. Fou llavors quan Hug de Peguera va iniciar l'edificació d'una mansió a Berga, per tal de convertir-la en la seva residència. El 1190 els Peguera van vendre aquest feu als Berga; quan passaren a senyorejar la vila de Berga. Sembla que el palau es convertí en la seu dels senyors de la vila i els seus representants. El 1275, en morir l'utlim dels Berga, passà a integrar-se als dominis dels Pallars. El 1309 Sibil·la de Berga el permutà amb Jaume I. Hom creu que al segle XVII va rebre importants modificacions.
Bibliografia
AADD, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pag. 36.
BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 38.
CASELLAS, I; ROSINYOL, J. M.; SANTANDREU, M. D.: Castells medievals del Berguedà, 2, Berga 1999, pàgs. 18-21.
SANTANDREU i SOLER, M. D.: "Palau dels Peguera (o Berga)", Catalunya Romànica, Barcelona, vol. XII, Berga, 1985, pàgs. 126-127.
SANTANDREU i SOLER, M. D.: "Berga fins al segle XVIII", L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 87-88.
