Palau del Marquès d'Alfarràs
Vilafranca del Penedès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa - palau que fa cantonada, de planta rectangular. Consta de planta semisoterrani, planta baixa, entresol i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a diverses aigües. Hi ha un gran pati central de planta quadrada amb portals adintellats a la planta baixa, balcons a l'entresòl i primera planta i finestres a la segona planta. El vestíbul està cobert per una volta de canó sobre arcs torals de pedra.
Façana principal formada sobre quatre eixos verticals. A la planta baixa, destaca el portal d'accés amb arc rebaixat amb esplandit que l'emmarca i tres balcons de poca volada que fan joc amb sengles finestres. A la planta pis, destaquen quatre balcons d'obertura única i adintellada emmarcats amb pedra. A la segona planta hi ha quatre finestres quadrades. El coronament és amb dentellons, cornisa i parament llis. També destaquen d'aquesta façana el sòcol, alguns escuts i parament de bandes horitzontals.
A la façana del carrer Marquès d'Alfarràs destaquen una sèrie d'obertures adintellades colocades simètricament. El coronament és idèntic a la façana principal.
Un dels escuts de la façana és el del Marquès d'Alfarràs, ubicat sobre el portal d'entrada. Al costat, i més gran, trobem l'escut del Bisbe Morgadas
Història
Es desconeix la data de la seva construcció, però sí que a l'any 1802 s'hi estatjà el rei Ferran VII.
L'any 1886 s'hi instal·la un col·legi portat per seglars, però tres anys més tard se'n fa càrrec la Consagració del Fills de la Sagrada Família, que tenien llogat l'edifici del seu propietari, el marquès d'Alfarràs.
L'any 1899 consta com a nou propietari de l'edifici el bisbe Morgadas.
L'any 1926 s'hi celebra la primera Exposició d'Arts del Penedès.
A mitjans dels anys 70, es reforma la capella del col·legi, segons projecte de l'arquitecte J. Brugal i Fortuny.
Bibliografia
BENACH i TORRENTS, Manuel (1977). "Els vilafranquins del segle XX", dins Notes per a la història local. Edició de l'autor.
BENACH i TORRENTS, Manuel (1983). El barri gòtic i els museus de Vilafranca. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès (2ª edició).
LLORENS i JORDANA, Rodolf (1984). L'hegemonia vilafranquina en l'hegemonia catalana. Ajuntament de Vilafranca. Comissió de cultura.
ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.
ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248.
ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit.
ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès.
