Orra
Sant Boi de Lluçanès

    Osona
    Sector sud del terme municipal
    Emplaçament
    A 2300 metres per pista forestal de la carretera BV-4608, punt quilomètric 3'250

    Coordenades:

    42.04163
    2.15835
    430342
    4654741
    Número de fitxa
    08201 - 20
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Segle
    XVIII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Normes Subsidiàries de Planejament. 1993
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí, IPA. 23607
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 007A00009
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs

    Orra està situada en un punt lleugerament elevat dins la vall de la riera de Sorreigs, als peus dels serrat d'Orra i al sud del molí de Viladecans.
    És una masia de grans dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes bastit en diferents etapes, té un volum adossat al nord-oest i diverses estructures al voltant. És feta de murs de maçoneria de pedra arrebossats recentment, deixant a la vista les obertures i els carreus treballats de les cantonades. La teulada és de doble vessant amb aigües a les façanes laterals.
    La façana principal, orientada a l'oest, conté un volum de planta baixa i un pis adossat a la meitat esquerra, sobresortint al nord i a l'oest del volum principal. A la part dreta hi ha una estructura adossada que forma una terrassa a nivell de primer pis. En la part visible del volum principal s'observa, a nivell de planta baixa, un portal d'arc rebaixat emmarcat amb pedra motllurada i guarda-rodes i una finestra emmarcada amb monòlits bisellats. Entre aquestes obertures hi ha una pica monolítica adossada al mur amb la inscripció "RAMON ORRA. 6 J. De 1865". Al primer pis hi ha dues finestres balconeres emmarcades amb pedra bisellada i a les golfes, dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una és balconera. El volum adossat a l'esquerra té, a planta baixa, una porta i tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, i al primer pis, una finestra balconera també de pedra bisellada i una eixida. L'eixida és de tres obertures d'arc rebaixat sustentades amb pilars de pedra blanca (de Sant Bartomeu del Grau), motllurats a la base i al capitell i el fust amb rebaixos a mode de columna clàssica, amb estries d'aresta viva. En la part orientada al sud del volum adossat continua la galeria amb dos obertures més al primer pis, i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a la planta baixa.
    La façana nord mostra els dos volums diferenciats: a l'esquerra el principal, i a la dreta i sobresortint lleugerament el volum adossat. El volum adossat conté a nivell de planta baixa una finestra emmarcada amb pedra bisellada i al primer pis una finestra emmarcada amb pedra motllurada i decoració d'arc conopial a la llinda, on també hi ha inscrita la data de 1706 junt amb una creu intercalada. En el volum principal, i a nivell de planta baixa, hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, al primer pis cinc finestres emmarcades amb pedra bisellada i una amb monòlits de pedra treballada, i a les golfes, dues finestres emmarcades amb pedra treballada i dues més emmarcades amb monòlits de pedra treballada, una de les quals de reduïdes dimensions. A l'extrem esquerra de la façana hi ha adossada l'església, advocada a la Mare de Déu de la Concepció.
    La façana est compta amb un pis menys a causa del desnivell sobre el que s'assenta la masia i es troba dominada per dues estructures adossades: l'església a mà dreta i un petit volum a mà esquerra. Pròpiament a la façana s'observa una porta i una finestra emmarcades amb pedra bisellada, i una petita finestra emmarcada amb un únic monòlit bisellat a nivell de primer pis, i tres finestres emmarcades amb pedra bisellada a les golfes.
    La façana sud té adossada una estructura a tot el nivell de planta baixa que forma una terrassa a nivell de primer pis. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra i conté una porta d'arc rebaixat emmarcat amb maó. A nivell de primer pis, sobre l'estructura, s'observen quatre portes emmarcades amb pedra bisellada que donen accés a la terrassa i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A les golfes hi ha quatre petites finestres reformades modernament. La terrassa queda tancada al nord per una porta emmarcada amb pedra treballada i coronada amb diversos elements geomètrics de pedra.
    Uns metres davant la façana principal de l'edifici es conserven dos pilars formats amb grans blocs de pedra treballada, que originalment delimitaven l'entrada d'un pati que actualment ja no conserva els murs perimetrals.

    La denominació d'aquesta masia a l'inventari de patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya és can Norra.

    La masia d'Orra apareix documentada l'any 1651 en un llistat de cases on els forasters han de passar vint-i-tres dies de purga abans d'entrar a Sant Boi en època de pesta. Torna a aparèixer a través d'un hereu de la masia, Josep Orra, que l'any 1658 va morir en el setge de Camprodon lluitant contra els francesos i essent capità d'infanteria espanyola. Durant la tercera guerra carlina es va instal·lar una fàbrica d'armes a la masia per part del bàndol carlí.

    MONTAÑÀ, Daniel, PLANES, Josep Albert (2004). Història de Sant Boi de Lluçanès. Cossetània.
    Inventari de patrimoni cultural immoble de Catalunya. Sant Boi de Lluçanès. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Revisat el maig de 2008.