No coneixem l'any de construcció d'aquest oratori que, per la seva tipologia, tal vegada podria correspondre al segle XVIII o XIX. Estava emplaçat a la cruïlla entre el camí que va entre Oló i Sant Joan d'Oló (camí de la Salada) i el camí que es dirigeix cap a Vilarasau. Cal dir que en època medieval per aquest sector hi passava un dels ramals de la ruta catalana del camí de Sant Jaume, concretament el que passava per Girona, Vic, Manresa, Montserrat, Igualada i Lleida i que està documentat al segle XIV, ja que el mateix rei Pere III el Cerimoniós va fer aquest camí. Sembla que en el tram del Moianès l'itinerari venia de l'Estany i anava cap a Rojans (el camí actual trenca una mica més endavant), i continuava pel mas la Careta cap a Artés. Per tant, aquest era un lloc de pas ja des d'antic, i no es pot descartar del tot un origen medieval d'aquest oratori, però no tenim indicis fiables que ens informin sobre la seva antiguitat.
Originàriament, l'emplaçament de l'oratori era lleugerament diferent, ben al costat del camí de bast anterior a l'actual carretera. Entorn de 1960 un camió el va tombar i la família Rovira, propietaris de l'actual mas Rovira, el va reubicar en la data que està inscrita, mantenint més o menys la tipologia antiga. Sant Pere Màrtir era patró dels pubills, i a la dècada de 1990 els pubills d'Oló van fer una trobada en aquest indret i van reposar la imatge del sant a la fornícula, que llavors estava buida.
