La inseguretat de la costa pels atacs de pirates va fer que, malgrat ser un poble costaner, a Pineda de Mar no es consolidés la pesca com una activitat quotidiana fins mitjans del segle XVIII. Moment en el que paral·lelament es consolida la zona del Raval de Mar, el barri de pescadors del poble. La pesca no era una activitat a temps complert, la majoria combinaven aquest ofici amb el de pagès.
Les arts de pesca més practicats eren la teranyina, el bou, les nanses, la fitora, l'artet, els palangres, tresmall i sardinals. Les embarcacions eren de caràcter familiar, compostes per pares i fills. A excepció de la teranyina que necessitava una tripulació d'onze homes.
El peix es podia vendre al detall o a l'engròs. Si era al detall era amb venda ambulant i si era a l'engròs es feia mitjançant una subhasta a la platja. Les dones se'n cuidaven de vendre al detall les captures fetes amb nanses, palangres, tresmall o fitora. Amb un carretó proveït de balances i paneres pel peix voltaven pels carrers de la població o a la Plaça de Catalunya al crit de "va dones, que és fresc".
Les captures fetes amb teranyina, bou i sardinals es venia a la platja mitjançant subhasta a la baixa. S'exposava el peix en paneres i coves. Els principals compradors de peix blau eren empreses conserveres. A Pineda de Mar es coneix l'activitat de saladors de peix de Francesc Calm i Francisco Pimàs, l'any 1937.
