Es tracta de les restes d'un punt d'observació antiaèria de l'exèrcit de la República, situat al cim del Puig Aguilera, testimoni de la Guerra Civil Espanyola.
Aquesta instal·lació militar, que va estar en funcionament entre els anys 1937 i 1939, formava part de la xarxa de punts d'observació que depenien de la Defensa Especial Contra Aeronaus (DECA).
Es va construir a principis de la Guerra Civil, amb el propòsit de controlar tant el tràfic aeri com el de la carretera Madrid-Barcelona. Es tractava d'un enclavament estratègic per alertar d'ofensives aèries del front d'Aragó contra ciutats com Barcelona, Sabadell i Terrassa.
Va ser objecte d'una intervenció arqueològica, l'any 2014, dirigida per l'arqueòloga Núria Cabañas, impulsada per l'àrea de Cultura de l'Ajuntament d'Òdena, amb el suport de la Diputació de Barcelona. L'estudi va permetre la documentació de l'edifici, que tenia una capacitat per a sis persones i comptava amb dutxes, lavabo, cuina i xemeneia. A la part alta, hi havia una gran terrassa.
Tanmateix, es van recollir diverses beines de munició republicana de fusell, fabricades a Txecoslovàquia i restes d'artilleria, probablement procedents dels atacs franquistes que va haver-hi en la Serra de Rubió el dies 19 i 20 de gener de l'any 1939.
Les restes d'aquesta instal·lació militar han patit durant anys contínues agressions, en forma d'espoli de materials, ensorrament de murs i pintades.
