Nucli urbà de Santa Eulàlia de Puig-oriol

Lluçà

El nucli urbà de Santa Eulàlia de Puig-oriol es troba situat sobre la carena que separa la vall de la riera Gavarresa de la vall de la riera Lluçanès, al sud dels serrats del Tió i de Roviralta. Es tracta d'un nucli de reduïdes dimensions format per un carrer principal que creua el nucli de sud a nord, el carrer Major, i diversos carrers petits al voltant que s'han afegit modernament, com el carrer Nou, el carrer Ponent, el carrer Rourets o el carrer pla de la Bassa. La majoria de cases del carrer Major daten dels segles XVIII i XIX i les dels carrers del voltant, del segle XX. Les cases estan bastides amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i consten en la major part dels casos amb els nivells de planta baixa, primer pis i golfes, amb la teulada de doble vessant amb aigües al carrer i a les façanes posteriors. El model que es repeteix a la majoria de cases és el de dues obertures per planta, amb un portal i una finestra a la planta baixa i dues finestres als dos nivells restants, essent les de les golfes de menors dimensions. Iniciant el recorregut del carrer Major, on la majoria de cases conserven obertures emmarcades amb pedra bisellada i amb pedra treballada, i en el costat oest es troba el primer element d'interès en el número 1, ca la Tona, on es conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada i amb la data de 1784 inscrita a la llinda junt amb una creu intercalada. En el número 3, es conserva una finestra emmarcada amb pedra bisellada amb la data incompleta de 176- inscrita a la llinda. En el número 7, després d'haver deixat enrere un petit carreró conegut com el Call hi ha una casa que conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada amb la data de 1807 inscrita a la llinda junt amb una creu intercalada. En les cases dels números 12 i 13, conserven diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, entre les quals hi ha un portal amb la data de 1740 inscrita junt amb una creu intercalada en la primera i un portal amb la data de 1771 inscrita junt amb una creu intercalada a la segona . Uns metres més enllà, en el números 17 i 18, hi ha dues cases que conserven diverses obertures emmarcades amb pedra bisellada, en la primera amb una finestra en la qual hi ha la inscripció "SAGIMON SALVANS" a la llinda i a la segona amb un portal amb la data de 1775 inscrita a la llinda junt amb una creu intercalada. Al seu costat, en el número 19 es conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada i amb la data de 1806 inscrita a la llinda. A la seva dreta, en el número 20 hi ha un portal emmarcat amb pedra bisellada, amb la data de 1784 junt amb una creu intercalada repicada de nou a la llinda. A partir d'aquest punt el carrer es bifurca formant dos ramals a banda i banda de cal Penyora. Seguint pel costat oest es troben quatre cases consecutives que conserven portals emmarcats amb pedra bisellada i amb inscripcions: en el número 23 la data de 1787 amb una creu intercalada, en el número 24 la data de 1790 amb una creu i l'anagrama IHS intercalats, en el número 25 amb una data erosionada amb una creu intercalada i en el número 26 la data parcialment erosionada de 18-0 amb una creu intercalada. Iniciant la baixada pel costat est del carrer, pel ramal del carrer que hi ha a l'est de cal Penyora es troba cal Moliner, una casa de grans dimensions amb la façana orientada al sud que conté tres obertures amb inscripció, tot i que molt erosionades, del segle XIX a les finestres de la façana oest i del segle XVIII en el portal principal de la casa, emmarcat amb pedra bisellada. Al sud de la casa s'estén la plaça Major, al límit de la qual es troba cal Calcinaire, on es conserva un portal emmarcat amb pedra bisellada i la data de 1754 inscrita a la llinda junt amb una creu intercalada i una finestra emmarcada amb pedra bisellada amb un nom inscrit, el cognom del qual és Salvans.