El nucli rural de Santa Magdalena es troba a migdia de Palau-solità, en una elevació del terreny a la riba dreta de la riera de Caldes, envoltada d'un paratge principalment agrícola. Forma un conjunt històric més o menys unitari, amb unes característiques pròpies de les edificacions, amb una coherència formal per la seqüència i agrupament en que es troben, i per les característiques constructives i arquitectòniques pròpies d'un període històric.
És un conjunt de construccions on l'interès rau en la seva qualitat arquitectònica, singularitat tipològica i altres característiques específiques que les converteixen en testimonis històrics. La Comanda Templera de Palau estava formada per un conjunt d'edificis: l'església, el pati d'armes, un molí i un mur que envoltava la zona.
El recinte templer tenia forma rectangular i estava determinat per tres panys de muralla, dels quals el de migdia (paret mitgera amb el veí) i el de ponent (tancament de la façana amb el camí de Santa Magdalena) són els millors conservats. També es conserva una bona part de les restes de la capella, formant part actualment de les dependències d'una casa de pagès.
L'establiment de l'Ordre dels Templers de Palau-solità és un dels més antics de Catalunya, al segle XII. Aquesta Comanda Templera esdevingué una de les més importants i poderoses del territori, amb propietats que anaven de la Plana de Vic fins a Montjuïc i Sant Boi de Llobregat. Aquest poder perdurà durant molts anys, cosa que convertí a aquesta Comanda en un centre d'atracció cultural i religiós i de poder econòmic.
Aquest fet fa pensar que, durant molts anys la Comanda Templera fou un centre neuràlgic i aglutinador de gent i activitats, i això comportà a la llarga l'agregació al seu costat de diferents annexes que possiblement ben aviat es convertiren en habitatges. Per tant, al costat de la Comanda es varen realitzar, al llarg dels anys, un seguit d'edificacions formant un conjunt força unitari, que es disposà en parcel·les al llarg del camí i seguint la traça de la Comanda.
