Els rellevants orígens ibers i romans dels Prats de Rei van ajudar a configurar la base d'una població que estava plenament consolidada en els segles medievals, arribant a ser vila reial. D'aquest moment històric d'esplendor n'han quedat diverses restes físiques, sigui a través dels fragments de determinats edificis, sigui a través de part de la configuració urbana conservada. En els últims anys, l'arqueologia ha contribuït també a donar llum a aquesta etapa històrica mitjançant la troballa de diversos indicis en el subsòl, sobretot pel que fa al recinte defensiu.
Els intensos bombardeigs que va patir la vila amb motiu de la denominada batalla de Prats de Rei (1711) van destruir part d'aquest perfil genuïnament medieval, que es possible resseguir, a nivell de planta, a través del conjunt de plànols conservats d'aquesta batalla (n. 94), els quals mostren l'estat de la vila abans del bombardeigs i permeten observar un recinte urbà emmurallat de planta rectangular amb nombroses torres de defensa. Grosso modo, aquest recinte medieval, en el seu moment més tardà, vindria delimitat al nord pel carrer Nou, al sud per l'eix viari que du el significatiu nom de carrer del Mur, a l'est per la plaça de la Sardana, i a l'oest pel passeig de Josep Maria Llobet.
