En un petit turó en el centre d'una gran extensió de camps i boscos, fou on va començar la vida del municipi adrianenc. En aquest antic turó és on es va construir l'Església de Sant Adrià i on van edificar-se les primeres cases. L'Església és un element molt important per a aquesta població, no només perquè fou aquí on consolidà la vida del municipi, sinó perquè en ella s'han reflectit diferents esdeveniments històrics. Durant la seva reconstrucció, i la pavimentació dels carrers del seu voltant, es van descobrir un conjunt de restes humanes del primer i més antic cementiri parroquial de la ciutat. En plena Guerra Civil, l'Església de Sant Adrià i els edificis pròxims, com l'antiga rectoria, s'enderroquen. Durant el primer franquisme es porta a terme la reconstrucció del temple parroquial, iniciant-se les obres a l'entorn de 1943 i finalitzades el 1950. Pel que fa els projectes urbans, el 6 de setembre de 1990 s'inaugurà la remodelació de la Plaça de l'Església, donant com a resultat la consolidació del subsòl, el qual va ser malmès a causa dels refugis construïts durant la Guerra Civil; el clavegueram, que era inexistent fins el moment; i els enderrocs del carrer Nebot. El sector afectat per la remodelació va ser el comprès entre els carrers del Besòs, Nebot i la plaça fins al carrer Major, convertint-se tota la superfície en zona de vianants.