El casc antic de la Roca està situat a la banda de tramuntana de la Roca centre i està dividit en dues àrees diferenciades i separades pel carrer d'Anselm Clavé. Al nord hi ha el nucli original, determinat pel castell, l'església i una tipologia parcel·laria medieval poc alterada. El sud es correspondria amb l'àrea de creixement suburbà del nucli anterior, determinat per les construccions aïllades de caire modernista i noucentista, exemplificades amb els edificis de can Sol o can Torrents. El nucli antic de la banda de tramuntana conserva el traçat d'origen medieval que va originar l'actual població i presenta una planta allargassada determinada per la longitud dels carrers Major, de l'Església i de Dalt. De fet, el nucli quedaria delimitat també per tota la vessant de ponent del turó on s'assenta el castell, situat a llevant del nucli, pel riu Mogent al nord, per les terres planes utilitzades pel conreu i les hortes a l'oest i per l'ampliació del nucli per la banda sud. Les cases, sobretot les que presenten façana als carrers Major, de l'Església i de Dalt, són unifamiliars i entre mitgeres, de planta rectangular i amb patis o eixides a la part posterior de les parcel·les. Estan distribuïdes en planta baixa, antigament destinada a tallers o quadres i actualment transformada en garatges o comerços, i un o dos pisos superiors pels habitatges pròpiament dits. A la resta del sector, les ampliacions i reformes efectuades han condicionat les edificacions, transformant-les en habitatges plurifamiliars majoritàriament. En origen, moltes de les cases presentaven obertures rectangulars i d'arc de mig punt, emmarcades amb carreus de pedra ben desbastats o bé amb dovelles treballades. Malgrat tot, la gran majoria han desaparegut, bé per enderrocs o per reformes. Actualment, les construccions presenten els paraments exteriors arrebossats i pintats.
