NOET

Avià

La casa és situada al peu de la Serra de Noet -que va donar nom a la casa- pel costat sud. És construïda sobre una gran superfície rocosa que accentua el desnivell del terreny i que provoca una alçada considerable a la casa per la façana de migdia, fet que li confereix un aspecte de torre o sòlida fortalesa. La planta actual és quasi quadrada, amb planta, pis i golfes, en els que cal remarcar la considerable alçada de cada pis que contribueixen a augmentar l'alçada general. La coberta és a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre cap a ponent. Aquí es troben les dues portes principals: una més antiga, amb llinda de pedra gravada amb la data 1770 que actualment és quasi il·legible; i una altra moderna feta l'any 1957 amb unes decoracions que va realitzar el mateix propietari consistent en dues cares esculpides en alt relleu situades a cada costat de la llinda, i l'àliga i una palmera que es troben una a cada muntant. La casa és fruit de vàries ampliacions que es poden observar a les façanes i que han dividit la planta en tres crugies perpendiculars a la façana. Podem distingir dues zones més antigues: la zona central en la que hi ha un arc diafragma apuntat que es va tapar posteriorment i situat al cos de la esquerra, mentre que al de la dreta hi ha una porta adovellada, també cegada en la que posteriorment es va encastar el forn de pa, i que està relacionada amb una antiga torre que forma part de la casa pel cantó sud-est. Probablement aquesta fos l'entrada principal i posteriorment, al 1770, es va afegir la façana actual ampliant la casa uns 4 metres. La torre, que veiem insinuada per tipus d'obra utilitzada, aprofita la roca per augmentar la seva alçada i està formada per dos cossos, un sobre la roca i altre sobre un contrafort de pedra al costat de la roca que iguala l'alçada natural que proporciona la roca. La façana principal té dues espitlleres a la planta baixa i dues finestres al pis amb ampitadors motllurats i llindes de pedra. S'accedeix al pis a través d'una escala de graons de pedra molt amples i que fa angle a la part superior, abans d'accedir al pis. La sala és situada al centre i té com element remarcable un rentamans decorat amb les rajoles dels oficis que daten del segle XVIII (CIRICI, MANENT, (1977). Són policromes i representen alguns oficis, així com músics, gegants i nans, seguint la iconografia d'aquest tipus de rajoles molt característiques a Catalunya des del 1700 al segle XIX. Hi ha un número total de 43 rajoles i mitja, i són de les primeres que es van fer ja que el fons és totalment blanc. Al segle XX la casa va ser transformada i adaptada a dues vivendes: la dels masovers i la dels amos. L'entorn presenta una sèrie de coberts, una font amb safareig de la mateixa època que l'ampliació practicada al segle XVIII, i altres decoracions de cara en relleu a la zona dels horts. Des del cantó de migdia s'observa l'adaptació de la casa al desnivell del terreny i podem distingir un reng de paret que podria ser un mur de defensa.