Necròpolis dels Òbits
Matadepera
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Conjunt de quatre sepultures que formen una necròpolis d’inhumació situada enfront dels Òbits, balma murada que ha estat habitada fins el segle XIX. A l’Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya es descriu el conjunt dels Òbits com “una surgència fossilitzada de la qual només resta una petita font. Les sepultures que l'any 1948 foren posades al descobert per uns carboners i posteriorment excavades per J. Maluquer, eren situades a poca profunditat, donat el caràcter rocós de l'indret. Dues d'aquestes construïdes amb tegulae, foren trobades sense senyal de violació, la tercera feta amb lloses de sorrenca toscament tallades, es trobava molt malmesa. Eren orientades d'oest a est. La tomba situada més al nord tenia 1'46 m de llarg, composada només per tres tegulae de base, no presentava ímbrex ni cap altre material que cobrís les juntures. Les restes corresponien a un adult de baixa estatura, no presentava aixovar. La segona tomba situada a 2 m al sud de l'anterior, era fabricada amb lloses de sorrenca eocènica, abundant a la muntanya, formant caixa quadrangular. La part dels peus havia estat malmesa, es recolliren fragments del crani que hi mancava, al igual que la mandíbula inferior. Uns veïns de Matadepera en la mateixa època descobriren casualment una quarta sepultura de tegulae, P. Gorina (1956). L’interès del jaciment rau en la ubicació de la necròpolis, accentuat per la utilització popular del topònim Òbits”.
La manca d’aixovar fa difícil determinar una cronologia gaire precisa; els excavadors consideren que és posterior a l’època romana, però dins l’alta edat mitjana. Tenint en compte que la troballa es localitzà a 1.700 metres de la necròpolis de les Eres, on es va trobar una sivella visigòtica, aquesta es podria considerar una data post quem.
En el llibre d'Antoni Ferrando (1983: 329) es diu "Tots els materials obtinguts de l'excavació d'aquestes tombes foren dipositats en el Museu Arqueològic de Barcelona pel senyor Serra Ràfols, que aleshores n'era conservador". En el Catàleg (2009) també es fa aquesta afirmació, tot i que en aquest document s’especifica que només una part del material. De la resta no en diu res.
Nosaltres hem fet la pertinent consulta i en els inventaris del Museu d’Arqueologia de Catalunya, no hi consta cap material, ni arqueològic, ni antròpic, ni documental, procedent dels Òbits.
Història
Jaciment descobert el mes de juny de 1948 “al descombrar un terreno ocupado por unes carboneres” (MALUQUER , Joan i SERRA RAFOLS, J. de C, 1948:296). En una nota a peu de pàgina explica que la noticia els la va comunicar el senyor Mario Aguirre i Lluís Cuadras, que “comenzaron la excavación el dia 26 de junio y la terminaron con nosostros el dia 9 de julio”.
A la mateixa època, es diu que uns veïns de Matadepera van descobrir una quarta sepultura.
Bibliografia
AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.
FERRANDO, A. (1983).El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell: Editorial El Pot, pp.328-337.
FERRANDO I ROIG, Antoni, (1992). Recorregut per les tombes medievals de Sant Llorenç del Munt i els seus encontorns. Terrassa. Editorial Ègara. Monografies Vallesanes, 18. Pàg.37-40.
FONT, Xavier (1997). Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.
FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.
GORINA, P. (1956). La troballa d’unes sepultures bàrbars a St. Llorenç; dins Arxiu del Centre Excursionista de Terrassa, núm. 62.
MALUQUER de MOTES, Joan i SERRA RAFOLS, J. de C. (1948). Enterramientos de tegulae y losas en la montaña de Sant Llorenç del Munt; dins "Ampúrias", vol.X p.296-300.