Necròpolis dels Òbits

Matadepera

Conjunt de quatre sepultures que formen una necròpolis d’inhumació situada enfront dels Òbits, balma murada que ha estat habitada fins el segle XIX. A l’Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat de Catalunya es descriu el conjunt dels Òbits com “una surgència fossilitzada de la qual només resta una petita font. Les sepultures que l'any 1948 foren posades al descobert per uns carboners i posteriorment excavades per J. Maluquer, eren situades a poca profunditat, donat el caràcter rocós de l'indret. Dues d'aquestes construïdes amb tegulae, foren trobades sense senyal de violació, la tercera feta amb lloses de sorrenca toscament tallades, es trobava molt malmesa. Eren orientades d'oest a est. La tomba situada més al nord tenia 1'46 m de llarg, composada només per tres tegulae de base, no presentava ímbrex ni cap altre material que cobrís les juntures. Les restes corresponien a un adult de baixa estatura, no presentava aixovar. La segona tomba situada a 2 m al sud de l'anterior, era fabricada amb lloses de sorrenca eocènica, abundant a la muntanya, formant caixa quadrangular. La part dels peus havia estat malmesa, es recolliren fragments del crani que hi mancava, al igual que la mandíbula inferior. Uns veïns de Matadepera en la mateixa època descobriren casualment una quarta sepultura de tegulae, P. Gorina (1956). L’interès del jaciment rau en la ubicació de la necròpolis, accentuat per la utilització popular del topònim Òbits”.

La manca d’aixovar fa difícil determinar una cronologia gaire precisa; els excavadors consideren que és posterior a l’època romana, però dins l’alta edat mitjana. Tenint en compte que la troballa es localitzà a 1.700 metres de la necròpolis de les Eres, on es va trobar una sivella visigòtica, aquesta es podria considerar una data post quem.