Necròpolis de la Blava
Sant Martí d'Albars
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Al nord del nucli de la Blava es localitza una tomba antropomorfa, a l'oest del camí ramader sobre un petit monticle rocós. Es tracta d'una tomba de tipologia de banyera, isolada, excavada a la roca, orientada en sentit nord-sud. Presenta capçalera (orientada al nord) i peus arrodonits i amida 180 centímetres de longitud, 40 centímetres d'amplada a la capçalera, 56 centímetres d'amplada de cos i 35 centímetres d'amplada als peus. La tomba es trobava tapada per tres o quatre lloses de tova de 5 centímetres de gruix, de formes irregulars resseguides per un bordó. S'observa a la banda oest de la tomba un rebaixament a la roca que podria haver estat algun tipus d'encaix per les lloses sepulcrals. Actualment es troba destapada i al voltant s'hi observen restes d'aquest material. Es van trobar fragments d'os i de dentadura de l'inhumat, i s'han conservat alguns fragments de la coberta.
Informacions orals apunten a la troballa d'un parell de tombes més a prop d'aquesta, que afloraren en males condicions després d'un remenament de terra en un camp.
Història
Durant l'època alt medieval es troben diversos tipus de tombes repartits una mica per tot arreu, ja sigui de forma isolada, al voltant de masos o d'esglésies. El fet de trobar-se tombes isolades en el món cristià no és d'estranyar i cal emmarcar-ho dins una pràctica d'enterrament més o menys habitual en un espai de frontera, dèbilment organitzat tant a nivell polític com religiós. Aquesta pràctica és anterior al segle XI, ja que és a partir d'aquest període que es generalitzen els cementiris parroquials i monasterials, com a conseqüència d'una major organització territorial del món medieval (RIU:1989)
Bibliografia
RIU, M, L'arqueologia medieval a Catalunya, 1989
