Museu Romàntic. Casa Llopis

Sitges

L'any 1793, Josep Bonaventura Falç, descendent d'un dels llinatges sitgetans més coneguts, va construir la seva residència fora de la vila emmurallada. La casa va passar a denominar-se Can Llopis arrel del matrimoni del propietari amb una filla d'aquesta família. Amb el pas del temps, l'edifici va acabar integrant-se en el casc urbà de Sitges, essent testimoni dels esdeveniments que conformen la història del segle XIX, des de la invasió napoleònica fins a l'impuls econòmic i cultural que va suposar la tornada dels anomenats "americanos", sitgetans d'origen que havien fet fortuna mitjançant activitats comercials i mercantils amb les colònies caribenyes. Un dels principals representants de la nissaga Llopis, Bernardí Llopis i Pujol, constitueix un exemple paradigmàtic de la societat sitgetana d'aquell moment. Va néixer el 1822 i es dedicà a la producció familiar de malvasia, jugant també un paper destacat en la vida pública de la vila, especialment com a membre de la comissió que reclamava la construcció del ferrocarril. El darrer membre de la família, Manuel Llopis i Casades, va donar la casa pairal a la Generalitat de Catalunya l'any 1935. Tal i com va succeir amb altres projectes culturals, la Guerra Civil va interrompre aquest procés, que no es reprendrà fins l'any 1943, moment en què l'edifici va passar a mans de la Diputació Provincial de Barcelona. Entre 1946 i 1948 es van dur a terme diverses obres de restauració sota la direcció del Dr. Alberto del Castillo, responsable també de la instal·lació del museu que fou inaugurat el 12 de març de 1949 i que ocupava inicialment la planta noble de l'edifici.
Un any després, el recorregut museístic es va ampliar a la planta baixa de l'immoble, on van instal·lar-se tres sales més obertes al públic el mateix any 1950. L'any 1952 es van remodelar el jardí i la bodega vuitcentista que restaren així incorporades al circuit visitable i, finalment, el 1955 es va procedir a la presentació de la magnífica biblioteca de la planta baixa.
L'any 1960, l'artista i escriptora Lola Anglada va donar a la Diputació Provincial de Barcelona la seva extraordinària col·lecció de nines antigues que ella havia anat reunint des de la seva infància, amb més de 400 peces procedents de diferents èpoques i països. L'escriptura de cessió es va signar l'any 1961 i es va procedir a instal·lar la col·lecció, de manera provisional, en una sala independent del Museu Maricel, cedida per l'Ajuntament de Sitges. Un cop habilitada la planta superior de Can Llopis, la col·lecció va ocupar la seva ubicació definitiva, inaugurada el 3 de juliol del mateix 1961.