Museu del Càntir

Argentona

La raó per la qual existeix el Museu del Càntir a Argentona és de tipus històric i ens hem de remuntar a mitjans del segle XVII, quan les aigües d'Argentona van ser objecte d'un accident que va fer que sortissin dolentes i provoquessin una greu pesta a la població (1650 - 1652). Es va invocar a St. Domènec de Guzman, tingut com a patró de les aigües, perquè fes que aquestes tornessin a sortir bones. Argentona va fer un "vot de poble" i posà les seves nombroses fonts sota la seva protecció amb resultats positius. Les aigües van tornar a sortir bones i des d'aleshores cada any se celebra la festivitat de St. Domènec, el 4 d'agost, en recordança i agraïment a aquest esdeveniment. A partir de la recuperació de la festa del càntir, la persona que estava al davant d'aquesta entitat "Amics d'Argentona", Jaume Clavell, va començar a col·leccionar càntirs pel seu compte. Era un home que en sabia molt de terrissa. L'any 1975 es va plantejar la possibilitat de fer una biblioteca on ara hi va haver el primer museu; però, al final es va deixar córrer aquesta idea perquè La Caixa Laietana va equipar una biblioteca popular molt aprop. Llavors el senyor Jaume Clavell, va proposar que es creés el Museu del Càntir i la proposta va ser acceptada per l'Ajuntament. Era l'any 1975, coincidint amb el 25 è aniversari de la recuperació de la festa. Es va començar amb la col·lecció inicial d'aquest senyor, unes 300 peces; posteriorment es van aconseguir 16 peces del Museu de Ceràmica de Barcelona, de càntirs de volta (ss XIV- XVIII), dels que sortien en les voltes d'edificis antics. Llavors es va crear un concurs de ceràmica i terrissa, a nivell de tot l'Estat. Amb aquesta mecànica, on els terrissers participaven en el concurs, moltes peces ja quedaven en el Museu, sense necessitat de fer treball de camp per tota la Península. Això fou positiu perquè durant els anys 70 encara hi havia molts terrissers que actualment han deixat l'ofici; són peces que ara costarien bastant d'aconseguir. A més, també es van fer algunes compres puntuals, que amb el temps s'han anat incrementant. Cal destacar la compra d'un càntir de Pau Picasso. Actualment l'entrada de peces és molt selectiva, perquè va arribar un moment que amb això del concurs, entraven peces que ja teníen o que els terrissers ja no presentaven les peces tradicionals sinó que inventaven formes noves, que no tenien interès etnogràfic. També va baixar el nombre de participants, es repetien moltes formes,... fins que a l'any 1990 es va convocar per darrera vegada (XVI Mostra-Concurs de Ceràmica i Terrissa del Càntir). A partir de l'any 1991 es va mostrar una fira que ha funcionat molt bé. Actualment el fons del museu està compost per unes 3000 peces, agrupades en les següents col·leccions o seccions: arqueologia, terrissa medieval i moderna, terrissa contemporània i ceràmica artística.