Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es tracta de part de l'antiga muralla de La Força, el nucli històric de Sant Pere de Vilamajor, situat a l'entorn de l'església parroquial i als carrers adjacents. La muralla anomenada "del recinte sobirà", correspon a la de la zona de l'entorn del monticle de l'església, i als murs que sostenen l'antic cementiri. El parament és de còdols de riera lligats amb morter de calç. Presenta diverses reparacions de factura contemporània: a mitjans de la dècada dels anys quaranta del segle passat, després d'unes pluges intenses, part de la muralla va cedir, i es va reconstruir l'any 1950; l'any 1986 s'hi va tornar a intervenir; finalment, l'any 2014 es va dur a terme una nova reparació.
Història
La Força és l'antic nucli històric de Sant Pere de Vilamajor, situat a l'entorn de l'església parroquial i als carrers adjacents. Entre els segles X i XII, a Vilamajor convivien dues senyories, la comtal i l'eclesiàstica, amb les seves respectives seus jurisdiccionals, el castell i la parròquia de Sant Pere amb la sagrera murada. La sagrera de Vilamajor es trobava envoltada de muralles i valls, amb almenys un portal, situat just a l'accés tradicional a la vila pel carrer de Brugueres, a la part nord-occidental. Els trams més visibles d'aquest recinte fortificat els trobem a la plaça i pujada de l'església i al fossat del Ripoll (muralla nord). Els fossats sud i nord estan dessecats i només es conserva la riera que en feia aquesta funció a la banda est. També s'han conservat alguns trams de muralla dins de les cases del centre històric. Actualment, es desconeix si el castell es trobava al mateix indret que la sagrera emmurallada o bé es trobaven un a tocar de l'altre. Segons la documentació de l'època es dedueix que l'estament eclesiàstic i el civil compartien seu al turó, pel que és probable que es trobessin separats un a tocar de l'altre però encabits en un únic recinte emmurallat. Aquesta hipòtesi és corrobora també pel nom de "La Força" i per l'existència dels vestigis d'una altra torre circular, la Torre Negra, situada a una vintena de metres de la façana de l'església, i de la torre de planta quadrada de can Vila. D'altra banda, els comtes de Barcelona tenien a Vilamajor un palau residencial, del que es troben referències documentals des de l'any 1079 (AA.DD., 2000:97). Actualment no es disposa de dades precises de la localització del palau comtal tot i que, segons la tradició, es trobava al nucli de La Força. També es desconeix si existien de forma coetània, un palau i un castell; o bé si el palau i el castell eren la mateixa edificació. Només mitjançant les intervencions arqueològiques a la zona de La Força, és possible l'obtenció de dades precises sobre els orígens i evolució d'aquest indret de gran valor històric.
Bibliografia
DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GARCIA i BURDOY, J.Mª [et al.] (2001). "Postals". Quaderns de Vilamajor, 1. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 48 GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). SAGRERA BASSA, T. (2009). Vols que t'expliqui Vilamajor? Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 28. HERRERO i BARÓ, H. (2006) Esquema de la distribució del Castell de Vilamajor. Treball inèdit. HERRERO i BARÓ, H. (2013) Idealització del Castell de Vilamajor per l'exposició: La Torre Roja, plafó il·lustrat. Sant Pere de Vilamajor: La Mongia de Vilamajor.
