Monument "Record d'un malson".
Sant Adrià de Besòs

    Barcelonès
    La Catalana - Museu d'història de la immigració de Catalunya (MhiC). Carretera de Mataró, 124
    8

    Coordenades:

    41.42798
    2.21248
    434198
    4586568
    Número de fitxa
    08194 - 9
    Patrimoni moble
    Tipologia
    Objecte
    Contemporani
    Segle
    XX
    Any
    1989
    Joan Brossa i Cuervo
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    física (MhiC)
    Accés
    Restringit
    Simbòlic
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament de Sant Adrià de Besòs (Plaça de la Vila,12 - 08930)
    Autoria de la fitxa
    Equip de treball de l'Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs "Isabel Rojas Castroverde" (ASAB)

    Record d'un malson és una escultura crítica amb la política de l'alcalde franquista de Barcelona, Josep Maria de Porcioles, un dels responsables de l'especulació urbanística dels anys seixanta del segle XX. Reprodueix el cap del referit polític sobre una safata de bronze. Aquesta safata està damunt una cadira de fusta. Als peus d'aquesta cadira, al costat dret, hi ha una placa també de bronze, on en lletres majúscules es pot llegir "Record d'un malson", que dóna títol a l'obra.

    Tot i que l'autor la va anomenar "Record d'un malson", l'escultura és coneguda popularment com a "Antimonument a Porcioles". Així mateix, Joan Brossa i Cuervo (1919-1998) va ser un poeta i dramaturg referent durant l'avantguardisme. Destacant per la seva "poesia visual" Brossa ha tocat tots els gèneres artístics, des de l'escriptura de poesia fins a la producció plàstica, passant pel teatre o el cinema. Va fer nombroses col·laboracions amb artistes com ara Joan Miró, o Antoni Tàpies.

    "Record d'un malson" o el Antimonument a Porcioles és un encàrrec a Joan Brossa per part de l'alcalde de Sant Adrià de Besòs Antoni Meseguer Mateo, el 1989. Dos anys més tard, el 1991, l'artista entrega l'escultura a l'Ajuntament de Sant Adrià amb la intenció que aquesta fos exposada al carrer, concretament a la plaça vint-i-cinc d'octubre, i encarada cap a la Mina. Aquesta era la voluntat de l'artista, ja que l'escultura estava feta en denúncia de les actuacions de Porcioles en el seu període com a alcalde de Barcelona (1957-1973), quan, en nom d'acabar amb el barraquisme, va edificar al barri de la Mina vulnerant els plans urbanístics i construint per sobre del previst. En el moment de l'entrega de l'escultura, el conflicte veïnal del barri del Besòs conegut com la "Intifada del Besòs" (un moviment veïnal per d'oposar-se a la construcció d'uns habitatges en una plaça del barri Besòs) era encara molt present i, per por a represàlies, l'alcalde no va voler col·locar-la. Així doncs, l'escultura va passar quatre anys en un magatzem de l'Ajuntament fins el 1995, quan dos regidors de ICV van decidir col·locar-la al carrer. En fer-ho, van convidar a Brossa, qui celebrava la sortida a l'espai públic. L'endemà, per ordres de l'alcalde, Jaume Vallès, l'escultura va ser retirada i va tornar al seu lloc original. Un any més tard, el 1996, l'Ajuntament de Sant Adrià acordà treure-la a la llum, i es va instal·lar al vestíbul de la Biblioteca popular. L'any 2007 es decideix reubicar-la al Museu d'història de la immigració de Catalunya (MhiC), per tal que la peça passi a formar part del catàleg del fons del museu. Des de la direcció d'aquest, s'argumentava que les característiques del monument s'identificaven amb un dels objectius del museu. És a dir, explicar el brutal creixement urbanístic produït durant els anys del franquisme i les seves conseqüències vinculades al fet migratori de l'època.

    ASAB (2). UI. 767. EXPÓSITO JIMÉNEZ, David . Record d'un malson; https://www.barcelona.cat/bcnmetropolis/2007-2017/calaixera/barcelona-vista-des-de/record-dun-malson/ [consulta del 28/09/2020]. La Vanguardia. 16 de juny de 1995. L'Avui. 13 de juny de 1995. El País, 12 de juliol de 1995. http://www.fundaciojoanbrossa.cat/ http://monuments.iec.cat/fitxa.asp?id=95&abrev=cat