"Record d'un malson" o el Antimonument a Porcioles és un encàrrec a Joan Brossa per part de l'alcalde de Sant Adrià de Besòs Antoni Meseguer Mateo, el 1989. Dos anys més tard, el 1991, l'artista entrega l'escultura a l'Ajuntament de Sant Adrià amb la intenció que aquesta fos exposada al carrer, concretament a la plaça vint-i-cinc d'octubre, i encarada cap a la Mina. Aquesta era la voluntat de l'artista, ja que l'escultura estava feta en denúncia de les actuacions de Porcioles en el seu període com a alcalde de Barcelona (1957-1973), quan, en nom d'acabar amb el barraquisme, va edificar al barri de la Mina vulnerant els plans urbanístics i construint per sobre del previst. En el moment de l'entrega de l'escultura, el conflicte veïnal del barri del Besòs conegut com la "Intifada del Besòs" (un moviment veïnal per d'oposar-se a la construcció d'uns habitatges en una plaça del barri Besòs) era encara molt present i, per por a represàlies, l'alcalde no va voler col·locar-la. Així doncs, l'escultura va passar quatre anys en un magatzem de l'Ajuntament fins el 1995, quan dos regidors de ICV van decidir col·locar-la al carrer. En fer-ho, van convidar a Brossa, qui celebrava la sortida a l'espai públic. L'endemà, per ordres de l'alcalde, Jaume Vallès, l'escultura va ser retirada i va tornar al seu lloc original. Un any més tard, el 1996, l'Ajuntament de Sant Adrià acordà treure-la a la llum, i es va instal·lar al vestíbul de la Biblioteca popular. L'any 2007 es decideix reubicar-la al Museu d'història de la immigració de Catalunya (MhiC), per tal que la peça passi a formar part del catàleg del fons del museu. Des de la direcció d'aquest, s'argumentava que les característiques del monument s'identificaven amb un dels objectius del museu. És a dir, explicar el brutal creixement urbanístic produït durant els anys del franquisme i les seves conseqüències vinculades al fet migratori de l'època.
