La serradora de Catllarí va ser construïda pel Sr. Garriga de Malgrat, negociant de fusta que posseïa la propietat de Canals de Catllarí i decidí explotar la fusta de la zona durant la segona meitat del segle XIX. Quasi no s'ha trobat documentació referent al molí, però pel tipus de construcció podria tractar-se d'un molí ja construït en època medieval i reutilitzat en èpoques històriques posteriors, sobre el qual es va construir l'asserradora. Pels volts de 1870, el Sr. Garriga es va arruïnar i va traspassar les seves propietats a Josep Cardona, farmacèutic i banquer de Berga (Armengou, 1991:98). Seria abandonat paral·lelament a la desocupació de les cases i la seva degradació ha sigut bastant important. Canals de Catllarí forma una illa entre els Rasos, Llinars i Guixers que pertany a Montmajor. Havia sigut baronia relacionada amb l'antiga Vall de Lord al comtat d'Urgell. El lloc és documentat des del 1170 fins al segle XIV, apareixent el topònim amb algunes variants: Castaerill al 1269, Castlarye al 1307, Catllarí al 1705, a més de Caslarill al segle XII. L'església era el centre de l'antiga quadra d'aquest nom i estava sotmesa el segle XIV a l'església de Castellar del Riu.
