Molí Pelleter
Torrelavit
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici de planta rectangular compost de planta baixa i dos pisos amb coberta de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Les obertures de les façanes presenten una disposició simètrica excepte a la planta baixa, on estan força modificades a causa de les transformacions causades per la presència d'edificis industrials annexos, afegits posteriorment. Aquests annexos també han tapiat part de les finestres del primer pis de la façana nord-oest i la nord-est. Així, es comptabilitzen vuit finestres a l'alçada del pis superior a les façanes nord-oest i sud-est, i vuit més al nivell del primer pis tot i que, com ja s'ha indicat, la meitat d'elles resten tapiades. A la façana sud-oest, més allargassada, es comptabilitzen onze finestres al pis superior i dotze a l'inferior. Totes les obertures són d'arc carpanell. Cal fer esment de la superfície de les façanes, amb arrebossat de color blanc, però amb restes de pintura de franges horitzontals de color vermell als marcs de les finestres, així com a les cantoneres. Aquest arrebossat, però, està força degradat, i la pintura vermella gairebé està totalment esborrada.
Història
Aquest molí era anomenat antigament molí d'en Dias, de Lavit, ja que es té constància que el 3 d'octubre de 1758 s'atorgà la concessió a Antoni Dias, guanter de Vilafranca del Penedès, per a edificar un molí paperer, un altre d'abatanar draps o noc, a l'indret de Lavit, als marges de les aigües del riu de Bitlles. Aquesta concessió fou ratificada per l'intendent general de Catalunya el 30 d'agost de 1760. En una entesa entre A. Esbert del Raïm i Benet Dias, formalitzada el 23 d'octubre de 1778, dit Esbert s'obligava a edificar un rec de pedra i argamassa, a fi de portar l'aigua al molí. Se l'anomenà molí Pelleter perquè la seva propietària, Manuela Dias, era descendent de fabricants de guants i els treballadors l'anomenaven "la pelletaire". La senyora Dias va vendre el molí l'any 1889 al senyor Bonastre, després passà als Esteve i després als Ferrer de Miquel.
Bibliografia
Grup de Recerques "El Podall" (2006): "Els molins de Torrelavit". Calendari municipal del 2006.
LLORAC I SANTIS, Salvador (2003): "Torrelavit. Ahir i avui d'un poble del Penedès". Edita: Ajuntament de Torrelavit, p. 108.
