Molí d'oli de Canudes
L'Espunyola
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Les estructures del molí d'oli de Canudes estan situades en una codina de roca que es troba a peu del camí que puja fins la casa, a poca distància de la carretera. Els diferents elements que conformen part de l'establiment estan excavats a la roca. D'una banda tenim el cup on es molia, és de planta circular i té unes mides aproximades de diàmetre interior de 116 centímetres i de diàmetre exterior uns 215 centímetres, la profunditat interior és d'uns 35 centímetres. A l'extrem oest de la plataforma de roca, al costat del cup hi ha dos dipòsits també excavats a la roca, són de planta tendint a rectangular, en el dipòsit del costat més nord amb dos dels costats arrodonits; les mides màximes de la planta del dipòsit situat al costat més nord són 310 centímetres de llarg per 150 centímetres d'amplada i el del costat sud, 305 centímetres de llargada per 170 centímetres d'amplada, els dos estan plens de terra i no en poden veure l'interior, però Ramon Coromines de Berga que va analitzar i dibuixar el conjunt indica que les mides aproximades d'alçada són uns 120-130 centímetres. Segons ell mateix, sembla probable que aquests dipòsits haguessin estat utilitzats com a basses de decantació. Les dimensions del molí fan pensar que era mogut per tracció animal; la mola es troba al cementiri de l'Esgleiola fent de base de suport d'una creu, es tracta d'una mola cilíndrica.
Al costat del molí d'oli, sobre el petit turonet que hi ha allí mateix, trobem les restes d'un forn d'obra. Es tracta d'un clot de planta circular d'uns 215 centímetres de diàmtre aproximat, i una profunditat visible d'uns 135 centímetres, excavat en el mateix tapàs, i amb la superfície afectada per l'acció del calor.
Història
Desconeixem la cronologia d'aquestes estructures però si prenem de referència la masia, cal considerar que es poden remuntar als orígens de la casa que reculen fins almenys el segle XVI. No poden precisar les dates, si que cal anotar que és un tipus d'establiment les característiques del qual es creu que perduren des d'almenys finals de l'època medieval, tenint continuïtat fins avançada l'època moderna.