Molí de Pedret
Cercs
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El molí de Pedret conserva un volum important de les estructures del casal moliner i d'edificacions annexes, a més dels elements propis que configuren un molí. Cal dir, que el conjunt es troba envaït per la vegetació, fet que dificulta una correcta visibilitat de les estructures conservades. Es poden distingir diferents volums i cossos edificats, dels quals destaca una estructura que correspondria pròpiament a l'edifici que allotjava el molí. Aquest casal moliner mostra una planta semisoterrada, planta baixa, i almenys una planta pis. Els murs són bastits amb pedres desbastades, i a les cantonades, blocs més ben tallats que donen consistència a l'estructura. Pel que fa a les obertures, la majoria de les que podem veure són emmarcades de muntants de carreus poc treballats i llindes de maó massís; una de les portes d'accés visibles, és al mur nord, obra a nivell de planta baixa i la llinda és de llinda en arc fet de maó massís disposat en vertical. En relació a la resta de volums, només indicar que mostren una tipologia de murs i tancaments similars.
Es conserva part del recorregut del canal que conduïa l'aigua al molí, en el que també hi ha alguns forats de de tall quadrangular excavats a la roca, metres aigües amunt del molí, que formarien part del traçat del mateix canal. A tocar de les construccions hi ha una feixa que podria correspondre a una bassa d'acumulació d'aigua, avui plena de sediment.
El molí es troba a peu del camí ral de Berga a la Portella, actualment senyalitzat com a sender.
Història
Les estructures conservades del molí poden correspondre a una cronologia del segle XVIII, tot i que amb reformes i modificacions importants del segle XIX. La bona situació del molí, porta a pensar també en una possible existència d'un molí en aquest indret amb anterioritat a aquestes cronologies. De fet, són diverses les referències a un molí a la zona de Pedret ja des del període medieval, el qual podria estar situat en el mateix indret que les restes visibles avui. Cal tenir present que la proximitat al mateix riu determina que sovint aquest tipus d'edificacions pateixin desperfectes importants a causa de riuades, tot requerint en molts casos reconstruccions o reformes de les estructures. En aquest sentit, és probable que si la ubicació de l'antic molí de Pedret citat ja en època medieval és la mateixa, aquest hagi sofert alguna reconstrucció important ja que les estructures visibles actualment són pròpies de cronologia més moderna, entorn als segles XVIII i XIX. En aquest sentit, fer esment a que al peu del pont gòtic de Pedret hi ha diversos forats fets a la roca, a banda i banda del riu que es creu que podrien formar part d'una estructura de resclosa o presa per abastir d'aigua el molí (també hi ha la hipòtesis de que els encaixos corresponguin a una estructura d'un pont de fusta). Aquests forats es relacionen amb una cronologia medieval. De fet, en documentació del segle XIV s'esmenta l'existència a la zona de Pedret d'un molí anomenat Paloana, es desconeix si pot correspondre al mateix molí objecte de descripció.
Al segle XIX, el molí consta referenciat en el llibre "Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32" (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de La Baells trobem la cita de Molí, que es creu que pot correspondre a aquest i en el que hi consta referenciat Miquel Santandreu.
Bibliografia
CASTELLANO, A. (1997): "La història de Sant Quirze de Pedret a través dels testimonis documentals", a L'Erol, núm. 55. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà.
SANTANDREU, M. D. (2006): La vila de Berga a l'edat mitjana, la família dels Berga. Volum I. Tesi doctoral
VILA CARABASSA, J.M. (2001): "Intervenció arqueològica al Pont de Pedret", a Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia 2001: Comarques de Barcelona 1996-2001: La Garriga.
VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.
