Molí de Gréixer
Guardiola de Berguedà
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Restes d'un antic molí fariner situat a l'esquerra del riu de Gréixer i situat una mica més amunt de l'estret de Malgrau i a sota de Cal Tinent. Del conjunt arquitectònic es conserven restes de l'antic canal, de la bassa d'arribada, del cup i del casal moliner. Aquest edifici està parcialment enderrocat però tot i així i segons el que e pot identificar i també per fotografies antigues sabem que estava compost per una planta quadrangular amb una planta soterrada, un primer pis i golfes cobertes amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a sud. La planta soterrani està ocupada pels cacaus, formats per dues obertures en arc rebaixat amb còdols de riu. Al seu damunt es conserva una finestra allindada en fusta. A l'interior conserva un fragment de mola. L'aparell és de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades molt irregulars amb les cantonades i dovelles dels arcs en pedra mal desbastada. A la part posterior hi havia dues basses molt allargassades i també del rec que tenia la resclosa prop de Cal Tinent. L El conjunt està completament arruïnat i cobert de vegetació.
De l'aparell constructiu del molí s'evidencien dues fases constructives molt clares. Una primera de planta quadrangular i composta pe runa únic carcabà i un primer pis que segueix els esquemes clàssics de molí pirinenc i un annex a llevant més modern. Del molí en procedeix una mola situada a la casa de la "Creu de l'Om" a Bagà en pedra rogenca i amb un arbre al mig que l'ha acabat esberlant per la meitat.
Història
El molí és esmentat en un document del 949 quant Rodolf, bisbe d'Urgell dona al monestir de Sant Llorenç prop Bagà un mas amb un molí, quatre peces de terra i dues vinyes al comtat de Cerdanya al riu Gréixer. Afrontava amb la coma de Calls, torrent de Pujol i altres límits que desconeixem. El document va ser recollit per Serra i Vilaró ja que l'original s'ha perdut. Posteriorment el 1031 el molí està dins els dominis del monestir. Cap a mitjans del segle XIII i XIV el molí surt esmentat als documents de la vila de Bagà i relacionats amb els Pinós. Així el 1433 una riuada es va emportar la resclosa i cap aigua i va haver de ser reconstruït. El molí es va mantenir en ús fins el segle XIX.
Bibliografia
AYMANI I DOMINGO, G (2002). Els molins hidraulics de la vall del Bastereny.Exemples d'una activitat preindustrial despareguda Associació Medieval de Bagà.BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS, M (1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 81 i 186.BOLÓS MASCLANS, JORDI; NUET I BADIA, JOSEP ( 1983).Els molins fariners. Ketres Editora. S.A. Barcelona.