Molí de Dalt o del Xic
Borredà
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Construcció d'estructura clàssica, amb una planta gairebé quadrada, cobert a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia. A la planta baixa hi ha l'obrador moliner, que encara conserva part de la maquinària, amb les moles, les mesures i part del rodet; es conserva també la bassa i el carcau. La primera planta i la de sota coberta és caracteritzen per tenir una interessant balconada de fusta. La teulada reposa sobre encavallades de fusta i les teules sobre les llates. Les llindes de portes i finestres són de fusta.
El molí es va mantenir actiu fins després de la Guerra Civil (1936-39) i fou restaurat com a segona residència entre 1986-1988.
Història
Documentat des del s. XVII amb el nom de molí d'Escaldaferro o molí de Santotge, treballava pels pagesos de Borredà que no disposaven de molí fariner. El molí va lliurar-se dels plets que van enfrontar la família de cal Font, que havia obtingut de l'abat de Ripoll el privilegi d'ús de l'aigua el 16767, amb el Gremi de Paraires i Teixidors de Sant Joan Borredà al llarg del s. XVII per l'ús de les aigües del Merdançol en aquest indret, ja que fou l'abat de Ripoll qui controlava aquest molí i per tant feia els establiments corresponents a les successives famílies que el van fer funcionar.
El molí de Dalt fou reformat al s. XVIII i fou aleshores quan es van canviar algunes de les moles (1737), i de nou al s. XIX, concretament l'any 1882.
Bibliografia
AYMANÍ, G. (2000: 15-18)"Els molins hidràulics de la riera del Mergançol" a l'Erol nº 64, Berga
FORNELLS, Carme coord. (2002)"Memòria. Una història gràfica del poble de Borredà", Borredà
SERRA, R. (1988: 34-39): "Les possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll al Berguedà", a l'Erol, Berga
VV.AA.(1990): Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga
