Molí de Ca l'Esquerrà
Piera
Ubicació
Coordenades:
Classificació
M10. Catàleg de Béns Protegits. POUM de Piera.
M10. Catàleg de masos, masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. POUM 2018.
Descripció
El Molí de Ca l'Esquerrà és un edifici del segle XVIII que va habilitar-se com a molí paperer al segle XIX, quan va ser notablement ampliat. Fou novament reformat amb els nous usos introduïts al segle XX, com a fàbrica tèxtil primer i com a cava després.
Està format per quatre volums, dos dels quals adossats al principal i un altre d'aïllat. El volum principal consta de planta semisoterrani, planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'orienta a ponent i té una composició de la façana simètrica. El portal està centrat i és d'arc escarser ceràmic. A cada costat té un finestral d'arc rebaixat ceràmic, amb una motllura superior a mode de guardapols. El pis s'obre amb vuit finestres de la mateixa tipologia però de menors dimensions, que arrenquen d'una imbricació ceràmica. El coronament està definit per una imbricació ceràmica d'on arrenca un capcer sinuós amb pilars d'obra vista amb pinyes decoratives. A la part central del capcer hi ha un plafó de ceràmica on hi diu "CAVES PAGÈS ENTRENA".
A la façana lateral de tramuntana s'hi adossa un volum de notables dimensions, amb quatre finestres 'arc pla arrebossat i un grup de finestres més petites d'arc escarser arrebossat al pis. Al costat de migdia el tercer volum és de menors dimensions i sembla correspondre's amb la part primitiva de la construcció. Presenta un portal d'arc escarser de pedra tosca tapiat, com també carreus escairats a la cantonada.
El quart volum es troba situat a pocs metres del tercer. Consta de dos nivells d'alçat i té la coberta a dos vessants. També té moltes finestres a nivell del pis, com és característic dels molins paperers i del tèxtil per facilitar l'assecat del producte.
A la planta baixa del primer, segon i tercer volum s'hi conserven naus diàfanes cobertes amb volta rebaixada de grans carreus de pedra tosca, així com vestigis de la sala de moles.
El tractament exterior dels murs de tots els volums és arrebossat i pintat, amb carreus escairats a les cantonades.
Actualment es coneix com les Caves Pagès Entrena.
Història
L'origen de la construcció seria el d'un molí fariner del segle XVIII, que amb el pas dels anys va transformar-se en un molí paperer. El seu darrer ús fabril fou de fàbrica de tractament de teixits. Des de la dècada de 1980 s'utilitza com a celler i seu social d'una cava.
Bibliografia
AAVV. (1997). L’Anoia: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.
Catàleg de masos, masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, 2018.
Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Piera (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.
PALAU, S. (1991). “Els molins fariners de la conca de l’Anoia”: Miscèl·lània Penedesenca. Vilafranca del Penedès: Institut d’Estudis Penedesencs.
