Les instal·lacions molineres conformaven una de les activitats més antigues i difoses per la geografia comarcal. Bona part del procés de diversificació econòmica d'Igualada anterior al segle XIII havia girat entorn de l'activitat molinera que es desenvolupava a la ribera de l'Anoia. Associada a la tradicional producció cerealística de l'àrea, l'existència de molins fariners pràcticament està documentada a totes les poblacions de la comarca, tant en el curs del riu Anoia, com a la Riera de Carme i a la resta d'afluents, amb un cens aproximat d'uns vuitanta tres molins inventariats. En resposta als "qüestionaris" de Francisco de Zamora de l'any 1790, es diu el següent en referència als molins de Carme: "En este lugar y término se hallan quatro molinos, esto es tres de fabricar papel y uno de harinero, para mantenimiento de los quales se necesitan tres presas y unos canales de madera, usando todos las aguas que passan por la nombrada riera de Carma, tomándolas ya en el término de Orpí por adquirir la elevación; también había un molino de batán que está demolido".
