El molí fariner ha estat un element essencial en l'economia tradicional. Aprofitava l'aigua com a font d'energia natural per tal de moldre el blat que es conreava a la zona. l'aigua de la riera era canalitzada fins a la bassa, on s'emmagatzemava l'aigua i se'n regulava la pressió. l'aigua queia amb força sobre el rodet, fent-lo girar i transformant-ne així l'energia hidràulica en energia mecànica. El moviment es transmetia a través d'un eix a la mola superior, que girava sobre una mola fixa. Entre mig de les dues s'introduïa el blat per a moldre'l.
A l'obrador, recinte situat a tocar de la bassa a la part oposada del canal, hi havia les moles, i a sota s'obria el carcabà, espai on voltava el rodet i on l'aigua sortia a través d'un canal.
Hi havia dues moles: la inferior fixa i la superior mòbil. Són peces circulars de pedra amb un forat al mig -ull de la mola-, i el ratllat, incisions en forma de petits canals, destinat a treure i apartar el segó i facilitar la circulació del gra mig mòlt del centre de la mola fins a l'extrem exterior.
