Mina vella de La Conreria

Sant Fost de Campsentelles

L'accés a la mina del Seminari Menor de La Conreria o mina Vella, es fa per varis indrets, tenint en compte que n'hi ha dos que foren ensorrats. Un dels accessos es fa per un registre que hi ha al claustre de l'antic Seminari Menor, tancat mitjançant una tapadora. Els dos altres estaven situats en el marge, en el bosquet que hi ha entre el camí que mena al turó de l'Home Mort i el camí de la font dels Castanyers. Aquestes dues boques d'entrada foren enderrocades. De la primera se'n poden veure unes restes en el marge, just a l'altre costat de la vorera, on hi ha la font de les Monges. Allí hi ha un muret de pedra picada de granit engabiada. En el marge, s'hi poden observar les restes d'un amuntegament de maons que formen part de l'entrada de la mina de la font de les Monges. Si ens enfilem pel marge, més o menys perpendicularment, uns 36 m més amunt localitzem un mur de pedra. per on s'hi podia accedir.

Fa uns anys els espeleòlegs detectaren contaminació d'aigües fecals i en alertar del problema, les autoritats pertinents adoptaren la solució d'enfonsar la mina en aquest indret. Uns metres més cap a sud-oest es localitza una estructura de planta quadrangular excavada en part en el sòl aprofitant un marge. Està construïda amb pedra i maó i mesura  uns 2,5 m de façana per 2 m d'alçada, vista des de l'exterior a mena de cisterna d'1,5 m d'amplada aproximada. L'interior té uns 4 m d'alçada aproximadament.

La segona obertura mesurava 0,40 x 0,60 m. Després de superar un ressalt d'1,1 m es localitza una cruïlla amb tres galeries, del tipus mina bancada amb una canaleta al mig del terra. La galeria orientada SO, tenia 37 m de recorregut que anava a parar a la mena de cisterna esmentada anteriorment. Les seves mides a l'interior són de 13 m de llarg per 4 m d'alçada, amb una amplada d'1,5 m on hi ha el floreig d'aigua que en el moment de la visita semblava seca, amb restes d'humitat en el sòl. Podria tractar-se d'una déu intermitent d'aigua depenent de les pluges, com assenyala el Grup d'Espeleologia de Badalona que ha topografiat la totalitat del conjunt. La portella d'entrada des del bosquet ja no es conserva. S'hi accedia per un camí carreter actualment totalment emboscat.

En retornar a l'entrada principal, es localitza la galeria oest, no massa profunda en relació a la superfície, ja que hi proliferen les arrels i que tampoc porta aigua. Després d'un recorregut de 181 m acaba en un nou floreig, sec on es poden observar les marques d'escoda practicades a la roca granítica.

Finalment, tornant a l'entrada principal, es ressegueix la galeria de en direcció est, situada a l'esquerra de l'entrada que condueix directament al claustre de l'alberg de La Conreria. La mina en aquest tram mesura tot just 1 m d'alçada per 40 cm d'amplada. En arribar a uns 43 m de recorregut és localitza una llosa de granit en el sostre i més endavant en un pou de buidatge quadrangular d'uns dos metres de fondària per 0,70 x 0,40 m de costat. Als 68 m des de l'inici del recorregut hi ha un segon pou de buidatge de 2,30 m de fondària per 0,60 m de costat. El recorregut encara té dos pous més de buidatge cada vegada més profunds, de 3,40 i de 3 m respectivament i més amples. A partir del darrer pou, la galeria fa una corba cap a la dreta per arribar al pati d'entrada del seminari amb un nou pou i una arqueta. 

A partir d'aquest punt, la mina està malmesa i interceptada per construccions més modernes, de tubs de fibrociment que aboquen o abocaven brutícia a la mina i un mur que talla un tros de conducte. En aquest sector hi ha noves galeries, algunes tapiades ja que comuniquen amb una cisterna reforçada per blocs de pedra granítica per suportar la pressió de l'aigua. La resta són trams d'aigua bruta i fangs fins a sortir per una d'elles a un racó del claustre del seminari.