Mina i safareig de can Pongem

La Palma de Cervelló

Les dades de qualitat i de quantitat de les aigües subterrànies del municipi són pràcticament inexistents. Hi ha dos aqüífers: un, vinculat a la llera de la riera de Rafamans, i l'altre, un aqüífer calcari lliure, constituït per una capa de calcàries i dolomies del Muschelkalk inferior, d'uns 70 m de gruix. Aquest darrer aflora a tots dos vessants muntanyosos del municipi. La capa calcària que el forma està intercalada entre una capa impermeable d'argiles i gresos del Buntsandstein (a sota) i una de gresos i argiles vermelles del Muschelkalk mitjà (a sobre). Es tracta de materials triàsics. Recobrint-los, al fons de les valls i al peu dels desnivells, hi ha una capa de llims, sorres i argiles del Quaternari. El material calcari que forma l'aqüífer lliure és molt permeable i té tendència a la carstificació. Aflora a tots dos vessants de la riera de Rafamans; al vessant solell constitueix les cingleres de Pallejà, molt espectaculars. s'alimenta per infiltració de l'aigua de pluja i descarrega per petites surgències i fonts.
Dues de les fonts de descàrrega de l'aqüífer calcari es van estudiar l'any 1988: la de Sta. Rita i la de Can Ponçgem (Diputació de Barcelona, 1988). Es volia valorar el possible efecte dels abocaments d'aigües residuals que produí a la urbanització Fontpineda, del municipi veí de Pallejà. No es va detectar afecció però es va advertir de la possibilitat que, en anys secs, la infiltració d'aigües residuals pogués perjudicar la qualitat de totes les fonts que hi ha a la zona de contacte del material calcari i la base impermeable. Actualment, però, les cases de Fontpineda ja estan connectades a la xarxa de clavegueram i no es preveu que hi hagi infiltracions. l'any 1998 es va sol·licitar l'anàlisi d'una altra font, la del Marge, al vessant nord, que es va caracteritzar de "no potable".