Mina dels camps de la baixada de Vall-Llòbrega
Cercs

    Berguedà
    A la zona nord-oest del municipi.
    Emplaçament
    Al peu de la pista que comunica les masies de Vall-Llòbrega i l'Erola.

    Coordenades:

    42.15378
    1.82525
    402944
    4667518
    Número de fitxa
    08268 - 198
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Obra civil
    Contemporani
    Segle
    XX
    Estat de conservació
    Dolent
    únicament es pot veure uns pocs metres de galeria, a partir dels quals està ensorrada.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08268A003000020000HJ
    Autoria de la fitxa
    Sara Simon Vilardaga

    La bocamina està situada al peu de la pista forestal, quedant en part per sota de la cota de la pista; així, des de la pista es pot veure un clot i el forat de la boca de la mina. La boca està oberta a la paret de roca, accés que dóna a l'interior de la galeria, de la qual només podem veure uns pocs metres. Les parets de la galeria són conformades per la mateixa roca picada, l'interior té molt de sediment acumulat, al fons del curt recorregut visible hi podem veure un despreniment que no permet continuar, que es troba a l'inici del tram que sembla que ja estava apuntalat. A l'exterior, a la banda oposada de la pista, hi ha una zona que sembla correspondre a la part de l'escombrera on s'abocaria el rebuig del material extret.

    Prop de la masia de Vall-Llobrega hi havia tres altres mines de carbó que eren del mateixos propietaris, consta que aquestes van ser explotades entre els anys 1944-1946, tot i que sembla que no van donar gaire bons resultats. D'altra banda, prop de la masia de l'Erola tenien en explotació una altra mina de carbó, que rebia el mateix nom de la masia, mina de l'Erola, que sembla que es va explotar entre el 1945 i 1947; segons la bibliografia es tractava d'una galeria feta en rampa, el mineral era pujat per un cabestrant que feien moure els mateixos treballadors. El fet que totes aquestes mines properes i dels mateixos propietaris vagin ser explotades més o menys durant els mateixos anys, podria ser com a resultat d'una explotació de poca profunditat, en el sentit que seguien la veta de mineral i quan s'acabava, es desplaçaven a un indret proper a intentar seguir la veta de carbó.

    Segons la bibliografia publicada (SOLER, R.; ORIOLA, J.: 1997: p.42), aquesta mina va ser explotada només durant entre els anys 1945-1946, era propietat de Miquel Segarra i Estanislao, alcalde de Berga, ambdós tenien altres mines en propietat en zones properes a aquesta. La mina era d'extracció de carbó, i com en altres explotacions d'aquest període, és un tipus d'explotació de molt poca durada que sovint era lloc de treball de joves que anaven a treballar a la mina per tal d'evitar haver d'anar a fer el servei militar.

    SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga.