Pel camí que baixa direcció sud des de Cal Vima, s'arriba una explotació minera ja en desús. Actualment hi ha dues boques de mina, i un edifici fet de maons que no va arribar a finalitzar-se.
La primera boca de la mina, es situa als peus de l'edifici, a una part inferior de la façana oest. Es tracta d'una obertura a la roca que actualment es troba tapiada. S'havia habilitat a la sortida de la boca un pas franquejat per dos murs de formigó. L'altra boca de mina és situa al nord-est de l'edifici, i com l'anterior també es troba tapiada.
Cal esmentar que aquest indret ha estat força transformat els darrers anys, convertint-se en una camp de conreu, i es possible que s'hagin perdut algunes estructures, com seria el cas d'un edifici que hi havia al nord de l'edifici que resta dempeus. El camí que baixava de Cal Vima i portava a Dusfort també ha desaparegut amb el camp de conreu.
L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i bosc.
