Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici situat en la zona més antiga del nucli de Sitges, al costat de la Casa de la Vila, que respon a la tipologia dels grans mercats municipals de la segona meitat del segle XIX. Inicialment va ser concebut a quatre vents i la seva planta presenta forma de paral·lelogram de 17 m per 20 m. Mostra una única nau, coberta a dues vessants per una estructura metàl·lica molt lleugera; les façanes són de maó d'obra vista i l'ornamentació i composició de les obertures s'adequa a les tendències modernistes que s'identifiquen amb llenguatges arquitectònics de caire neogòtic.
La façana principal presenta un eix de simetria molt marcat, determinat pel vèrtex de la teulada, sota la qual es desenvolupen dues motllures, una d'alta i escalona, i una altra menor i recta. Onze finestres proporcionen llum a l'interior. A l'entrada, destaca el gran arc escarser, tancat per una simple reixa en la que es veu l'escut de Sitges realitzat en ferro. La façana principal està flanquejada per dos cossos de serveis que sustenten una porxada decorada amb una marquesina de ferro colat, de finals de l'any 1890. En la decoració s'identifiquen elements florals, oves i quadrifolis.
Pel que fa a les façanes laterals, estan constituïdes per finestres separades per pilars i disposen d'una porta en el seu extrem nord, tancada amb reixa metàl·lica.
A l'interior destaca l'armadura conformada per un pendeló o monjo i l'ampli espai totalment diàfan.
Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest edifici disposa del tipus de protecció II. Forma part del Conjunt 3 que inclou la part més antiga del casc històric de la vila, en la que l'actuació recent més significativa fou, justament, la construcció del mercat . A nivell urbanístic es considera prioritari recuperar el pati que se situa entre el mercat i les cases anteriors a aquest.
Història
Abans de construir-se aquest edifici, el mercat de Sitges es feia al costat del castell de la vila. En transformar-se aquest indret en ajuntament, va ser necessari construir un nou espai pel mercat sitgetà, a tocar del seu emplaçament tradicional.
Aquest edifici va ser la primera construcció en ferro d'aquesta vila. Fou projectat i dirigit per l'arquitecte Gaietà Buigas i Monravà, essent la seva primera obra sitgetana. El plànols per a la seva construcció daten de l'any 1889 i les obres van ser adjudicades a Pere Ferran per 24,700 pessetes. L'edifici va ser inaugurat el 15 d'agost de 1890. L'any 1935 es va afegir un nou cos que no presenta entitat arquitectònica significativa, però que va connectar el mercat amb altres edificacions.
El c/ d'en Bosc (catalogat dins de l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat -IPA-11952-) mostra el recorregut en ziga-zaga propi de les vies medievals i conserva edificacions entre mitgeres de planta baixa i pis, amb portals adovellats i finestres amb brancals i llindes de pedra. És un dels carrers més antics de Sitges i forma part del primer nucli fortificat de la vila. La seva formació es data als segles XIII-XIV, i en l'actualitat recrea la imatge de vila medieval d'aquesta part del nucli.
Pel que fa a l'autor de l'edifici, Gaietà Buïgas i Monravà (1851-1919) destaca com a guanyador del concurs per a la construcció del monument a Cristòfor Colom inaugurat a Barcelona amb motiu de l'Exposició Universal de 1888. Va realitzar part de la seva obra a llatinoamèrica i també va exercir com a arquitecte municipal de Sitges.
Bibliografia
COLL, I. (1979) "L'obra sitgetana de Gaietà Buigas i Monravà" a Butlletí del Grup d'Estudis Sitgetans, nº 12. Sitges.
COLL, I (1981) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11923
COLL, I. (1988) "L'antic mercat de Sitges". Miscel·lània Penedesenca, 10. Vilafranca del Penedès.
COLL, I. (2001) "Arquitectura de Sitges. 1800-1930". Sitges.
MONTE, M.A. (1986) Inventari de Patrimoni Arquitectònic (IPA) 11923
Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006)
SOLER I CASTRO, J. (1980) "Geografia i guia de la vila de Sitges i son terme municipal".Grup d'Estudis Sitgetans.
