L'ús de la matraca en contextos cristians és anterior a les campanes, i és originari de geografies monacals d'Orient, on aquest instrument avui encara és utilitzat en molts monestirs ortodoxos. A Occident, l'Església catòlica feia les convocatòries oficials de Setmana Santa mitjançant l´ús de les matraques, fet que ja està documentat a la Península Ibèrica en època visigòtica. Fins ben entrat el segle XX, en el 'glòria' del Dijous Sant és feia l'últim ús de les campanes, i a partir d'aquí s'utilitzava només la matraca fins arribar al 'glòria' del Dissabte Sant (període del Triduum Pasqual). Així doncs, aquest instrument només s'utilitzava tres dies a l'any, i tot plegat formava part dels actes simbòlico-religiosos de la Setmana Santa relacionats amb el dol per la mort de Crist. El soroll de les matraques de campanar acompanyava també l'estrèpit de les matraques manuals en les processons de Setmana Santa quan es realitzava el ritual popular de 'matar dimonis'. A Prats de Rei, l'ús de 'les tenebres' es documenten, com a mínim, des de l'any 1600. Durant la tarda de Divendres Sant se celebrava també la missa de tenebres, i en acabar els nens procedien a l'acte de 'matar jueus', que consistia en fer picar unes maces de fusta contra una biga i fer voltar el carrau, simbolitzant els passos dels soldats quan anaven a capturar Jesús. Després de la Guerra Civil Espanyola va començar a decaure l'ús de les matraques de campanar, que a Prats de Rei va perdurar fins ben entrat els anys 70', però a unes poques poblacions com Solivella, Sant Joan de les Abadesses o Castellterçol encara s'utilitzen.
