Mas situat al costat de l'ermita i construït pels volts de l'any 1850. La finalitat dels propietaris era la guarda de la capella i, a més, tenir cura de les terres i els horts, custodiar la clau per entrar a la capella i vendre estampes, ciris i records de Sant Muç. Amb el temps aquesta masoveria s'ha anat convertint en un hostal o fonda per satisfer les necessitats dels visitants i facilitar-los llenya, taules i beguda. Al costat de l'ermita de Sant Muç hi ha la font del mateix nom, molt deteriorada per l'aiguat de 1962 que va ensorrar la mina. L'aigua que d'ella brollava omplia la bassa per regar els horts. Destaca també un safareig tot voltat per unes monumentals alzines. (RUFÉ, 1984a; 1997a). El segle XIX acudien les cèlebres colles dels "xatos" que venien des del barri del Raval de Barcelona, a peu, a través de Collserola i Sant Cugat pel camí dels Sagraments. La població de Rubí, sortia a rebre'ls i els acompanyava fins a Sant Muç. La bandera presidia els actes. Es feia un ofici solemne, es cantaven els goigs, i es venerava el sant. Dinar i esbarjo, i a l'entrada de fosc, retornaven a Rubí, posaven la bandera al balcó de cal batlle i dormien a la població allotjats per les cases. L'endemà al matí retornaven a peu, pel mateix camí a Barcelona. També hi feia cap gent de les veïnes poblacions de Castellbisbal, Ullastrell, Terrassa i Sabadell. És lloc de celebració d'aplecs dels que avui encara es celebren dos d'anuals. El principal Dilluns de Pasqua Florida, l'altre a la tardor, el tercer diumenge d'octubre, anomenat de Sant Muç i del Roser, en que després de l'ofici es fan ballades de sardanes. Cap el 1980 es troba al subsòl de l'estatge dels exvots, una pedra litogràfica per imprimir estampes de l'altar de Sant Muç que es conserva al Museu de Rubí, així com també hi ha dipositada la bandera dels xatos que lliurà, en Pau de la Barba, darrer supervivent de la colla abans de morir (RUFÉ, 1984a; 1997a). Des de l'any 1963 la família Salvador - Verdaguer resideix a la masoveria i ha renovat i ampliat el menjador. També ha conservat un pou que hi ha al mig de l'entrada dins de la casa (RUFÉ, 1984a; 1997a).
