Segons Salicrú (2018) les primeres dades del mas les trobem el 1401 quan la Cúria de Palafolls va donar deu dies a Antoni Paradera per presentar documentació de l'heretament del mas Bossagay, a instància de Pere Sahoner prevere i senyor directe del mas com a claver de l'església de Sant Genís. El 1439 el propietari útil era Antoni Bossagay, quan ell i la muller Antònia heretaven a la seva filla Angelina amb 60 lliures pel dot del casament amb Jaume Conill, de Vidreres, fill de Francesc i Eulàlia.
Al capbreu de 1502 del Terme del castell de Palafolls, Francesc Bossagay, propietari del mas, declarava tenir sota domini del vescomte de Cabrera una feixa al pas d'en Dalmau d'un jornal, una feixa d'un jornal i una de mig jornal al Pla de Bossagay, una peça de mig jornal vora el riu, un quadró de mig jornal a la Sangonera, a Reixach un tros de tres jornals i un boscós de tres jornals, de les quals prestava la tasca i delme.
Francesc fou succeït pel seu fill Salvador Bossagay i aquest feia hereu al fill Joan, que el 7-11-1531 els seus tutors capbrevaven el mas.
Ja a principis del segle XVII, el 1624, era titular del mas la família Puigvert, desconeixem el motiu del canvi de família, si fou per venda o per herència.
Al capbreu de 1666 els Puigvert ampliaven les seves terres, a part de les terres capbrevades pels Bossagay havien comprat el mas Ferran, el mas Vives del Camí i el mas Riera i les seves terres.
El 1735 Genís Puigvert capbrevava pel Priorat de Rocarrossa el mas Riera i les seves terres, més una peça de cultiu a les masoveres del mas Bossagay.
Es disposa d'un inventari del mas fet el 1772. Acabat el segle XVII amb el capbreu fet per Esteve Puigvert al Duc de Medinaceli, on confessa ser propietari útil dels masos Puigvert, mas Ferran, mas Riera, mas Vives del Camí (derruït) i les seves terres, més una peça plantada de vinya amb una barraca i casa.
La bona dotació de legítimes als seus fills havia de ser fruit d'una bona gestió de la política matrimonial del mas, com veiem quan l'Esteve reclamava a l'avi, el Perfecte Jelmar de la Torre, de la seva jove, la Serafina Roquet Jelmar de la Torre, 600 lliures, part del dot acordat el 9-11-1801.
El 1850 Joaquim Puigvert feia hereu el seu fill Joan de totes les terres i el molí, aquí apareix la primera referència al molí d'en Puigvert.
Als primers padrons del 1866 i 1880 el mas estava dividit en dos habitatges, en un hi vivien els senyors i en l'altre la família de masovers. Al registre d'habitatges de 1921 era propietat d'Agustí Navines i Isidre Alsina, la nissaga dels Puigvert s'hauria extingit amb Antoni Puigvert Ruscalleda que va morir sense fills, i van passar a ocupar la casa dues famílies de masovers, segons ja està documentat a partir del padró de 1911.
