Masia Bargalló (Racó)
Gelida
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia històrica del terme de Gelida, isolada amb els coberts i estructures tradicionals de l'explotació agrícola que l'envolten. Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya es tracta d'un edifici de planta rectangular ubicada en una zona elevada amb bona visibilitat de l'entorn. Les característiques arquitectòniques tradicionals de l'edifici de les façanes exteriors ja no són visibles arran de les reformes de l'edifici a la segona meitat del segle XX. Segons l'inventari consta que a l'interior es conserva una arcada de mig punt.
L'element més característic visible de les façanes exteriors és un rellotge de Sol circular ubicat a la façana de migjorn. Si bé, actualment està molt tapat per la galeria exterior de la casa.
Dels espais exteriors, és interessant el safareig que s'acompanya amb una petita caseta de maó vist de principis de segle XX, molt possiblement a raó de les característiques estilístiques.
Malgrat que a la majora d'inventaris s'identifica el nom de la masia com El Racó, segons la Comissió de Patrimoni de Gelida, identifiquem el nom de la masia com Masia Bargalló.
La masia també havia estat coneguda amb noms com Lo mas Armengou (Armengol) o Lo mas Galimany.
Història
L'historiador local Ramon Rovira ha estudiat a fons la història de la masia, identificant la seva documentació més antiga, que data de mitjan segle XIV. A partir de la genealogia de les famílies que havien estat propietàries del mas, Rovira ha reconstruït la història del lloc.
En aquest context, l'any 1327 es documenta un Guillem Armengol. Ja al segle XVI, específicament l'any 1513, es fa referència al mas Armengou i, l'any 1736, se cita explícitament un mas Armengol vuÿ del Racó, una denominació associada al mas ja des del segle XVI. Durant el segle XVIII, concretament el 1722, Francesc Alegre ven les propietats als Bargalló, una família originària de Sant Esteve Sesrovires, procedent de can Bargalló, un cognom que encara perdura en la propietat.
Bibliografia
AAVV (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L’Alt Penedès. Generalitat de Catalunya.
CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.
RIUS, Jaume (coord.) (2011). Gelida. Retrats d’un temps. Andana Edicions.
