La primera notícia que tenim del nom Masferrer a Malla es remunta a l'any 1238, quan Pere Masferrer, fill de Ramon i Ermisenda, es va casar amb Guillema Torra, filla de Bernat i Berenguera. L'any 1347 era hereva del mas Francesca Masferrer, filla de Pere i de Saura, que es va casar amb Bernat Puig, daurador de Vic. Durant la segona meitat del segle XIV, el rei Pere el Cerimoniós va ordenar d'emmagatzemar els cereals dels masos que es trobessin dins la seva jurisdicció dins dels recintes emmurallats, davant la imminent incursió de les tropes de l'infant Jaume de Mallorca. En aquest context, el veguer i el notari de l'escrivania de la cort de la Vegueria d'Osona van anar a visitar els pobles de la rodalia de Vic per comunicar l'ordre del monarca. A Malla van reunir a l'era del mas Folcs a diversos veïns, entre els que hi trobem a Ramon Masferrer. Més endavant, l'any 1467 Francesc Masferrer va deixar en testament el mas al seu fill Miquel, deixant com a marmessor a Tomàs Serrà, el seu oncle. El patrimoni familiar va anar creixent gràcies als casaments amb hereus i pubilles d'altres masos de la contrada, com succeeix amb el llinatge Regàs de Lliors. Concretament, l'any 1572 Francesc Masferrer va casar-se amb Esperança, filla de Joan Regàs de Lliors. El seu fill Jaume es casaria amb Marquesa Codina, filla del Mas Codina de Vic. Durant el segle XVII, el llinatge dels Masferrer va entroncar novament amb els Regàs de Lliors. D'una banda, veiem que l'any 1648 Sebastià Masferrer es casa amb Teresa Regàs; d'altra banda l'any 1675 Josep Masferrer es casa amb Maria Regàs. Fruit d'aquests matrimonis, l'any 1677 Sebastià Masferrer i Josep Masferrer van fer una reclamació perquè Joan de Regàs, hereu del mas Regàs d'Arbúcies, encara no els havia pagat els dots matrimonials. Ja al segle XVIII, en motiu del casament entre Maria Anna Masferrer i Francesc Torrellebreta, el mas va quedar dins la propietat del llinatge dels Torrellebreta de Seva, a la qual encara pertany en l'actualitat.
