Valldòria o antigament Vallòria és dels pocs masos de Rajadell que conserva el mateix nom que tenia al segle XIII. Tal com s'escrivia aleshores (Valloria, Valoria o Valeriola) podria significar "vall de llorers" o bé referir-se a un nom propi.
En aquesta època hi havia dos masos a Valldòria: el superior i l'inferior. Francesc Rafat dubtava de si eren dos masos agrupats al lloc actual o bé dos masos separats. Nosaltres creiem que Valldòria inferior seria l'actual mas (fitxa 46), que es troba a uns 500 metres mentre del que aquí ens ocupa, que identifiquem com les ruïnes de Valldòria superior. L'apel·latiu de superior i inferior es dedueix d'aquesta manera d'acord amb la topografia. Els habitants de Valldòria van continuar vivint als dos masos com a dues famílies separades, durant uns dos-cents anys. Emparenten sovint amb altres famílies de Rajadell, Grevalosa, Castellfollit del Boix, Castellar o Vallformosa.
També hi ha una capella dedicada a Sant Salvador, al menys des del segle XIII (fitxa 9)
La primera noticia documental de Valòria Inferior data 1282. El 1279 s'esmenta un Guillem de Valòria inferior i un Jaume de Valòria Superior que, junt amb altra gent del terme, accepten un deute a P. Cathalani de Barcelona. El 1280 Berenguer de Rajadell els anomena homes nostres en un altre document, és a dir, pagesos lligats amb la seva família al mas on viuen, com a servents dependents del senyor (no es poden moure del tros, al contrari dels aloers)
En un document de 1433 trobem un Tomàs de Valòria, fill de Pere de Valòria Subirana (es a dir, superior), i de Margarida
Després de la guerra civil del segle XV, una nova família va ocupar els masos, probablement un temps desocupats. El 1554 es documenta un Bartomeu Junyent (que podria ser occità), que fa testament a favor del seu hereu i fill Miquel, deixant-li els dos masos, Valòria inferior i superior, pagant delmes i primícies al senyor. Pero molt possiblement el mas superior devia quedar abandonat, tal com succeí amb d'altres masos rònecs al segle XVI.
Miquel Junyent va ser batlle del terme molts anys, i home de confiança del senyor. Un segle després el Mas Valldòria inferior ha passat dels Junyent als Tatgé (1645). A partir de 1630 es pot seguir el rastre de les famílies que habitaven Valldòria per la seva participació en l'administració de la confraria de Sant Sebastià.